Passió pel pòdcast

Avui dia, pràcticament tots els oients habituals de les emissores de ràdio tradicionals estan més que familiaritzats amb el concepte pòdcast. Un sistema que permet escoltar àudios en streaming i que, de fet, podria ser considerat com un substitut –o una evolució perfectament lògica– de les emissions de tota la vida. L’Oxford English Dictionary defineix aquest terme com “un arxiu d’àudio digital de veu, música, material de difusió, etcètera, disponible a internet per a la seva descàrrega en un ordinador o reproductor multimèdia portàtil”.

Igual que passa amb la ràdio, els pòdcasts ens poden acompanyar en el dia a dia mentre estem fent una altra tasca. Molta gent els escolta mentre cuina, practica esport, condueix o viatja en transport públic. Amb l’al·licient que els continguts són totalment a la carta: des de psicologia fins a divulgació científica, passant per espais d’humor, de true crime, de ficció, de cultura, d’història... el catàleg temàtic disponible és infinit.

“Vaig descobrir aquest món ja fa quatre o cinc anys. Vaig estar uns dies malalta i una amiga em va recomanar la plataforma Ivoox, per poder escoltar coses des del mòbil per no avorrir-me”, relata Íngrid Fernandes, laurediana de 38 anys. Des d’aleshores, és oient habitual de diversos espais. “M’agrada recuperar alguns programes de ràdio, com Crims, de Carles Porta, però sobretot escolto pòdcasts de psicologia, autoajuda i meditació, com Entiende tu mente o Medita Podcast.

“L’avantatge dels pòdcasts és que siguin quines siguin les teves aficions, sempre trobaràs un contingut a la teva mida”, ressalta Lluís Serrano, resident a Andorra la Vella de 41 anys, que afegeix que “escoltar aquests programes és compatible amb gairebé qualsevol activitat. M’agrada, per exemple, sortir a passejar o en bici mentre escolto algun espai dedicat a la ciència-ficció i la fantasia. La órbita de Endor és el meu preferit”.

Tot i que els pòdcasts estan arribant cada vegada a persones de més edat, aquest format gaudeix d’especial èxit entre el públic jove. “Ens passem bona part del dia connectats a internet; crec que és normal que ens agradi més escoltar pòdcasts que la ràdio”, comenta la Laura Farrés, veïna de la capital de 24 anys. “Pots descarregar àudios, comentar-los, compartir-los amb els amics... i hi ha temes per a tots els gustos”, agrega.

El locutor i podcaster Francisco Izuzquiza, autor del llibre El gran cuardeno de podcasting, confirma que aquesta bretxa generacional existeix. “Si ens fixem en els estudis d’audiència de les emissores tradicionals, la mitjana d’edat dels oients és força alta. Això no vol dir que no hi hagi persones més grans que alternin totes dues modalitats”, indica.

En tot cas, Izuzquiza posa en relleu que l’auge dels pòdcasts és imparable [vegeu requadre], tot i que el format radiofònic ha trigat més a fer el salt als continguts sota demanda que l’audiovisual. “És cert que les emissorres ja fa temps que emeten per internet i posen a les seves webs els programes a la carta. Però la creació de continguts específicament per a la xarxa és relativament recent i ha tingut una expansió molt més lenta i progressiva”, exposa. En aquest sentit, l’especialista subratlla que “ha passat tot el contrari que en el món televisiu, on l’èxit de les plataformes ha estat instantani. En canvi, si el podcàsting ha aconseguit trencar amb la ràdio de sempre ha estat, en gran manera, gràcies a serveis que no són pròpiament d’aquest àmbit, com Spotify”.

Però, per què agraden tant els pòdcasts? Segons Izuzquiza, conflueixen dos factors. “D’un costat, el consum de ràdio el tenim molt interioritzat, i els pòdcasts no deixen de ser una evolució natural de la ràdio”. Per altra banda, hi ha l’avantatge de poder seleccionar espais a la carta sobre pràcticament qualsevol temàtica. “Igual com ha passat amb l’audiovisual, l’audiència està demanant coses específiques i no tan generalistes.”

Però a diferència de la televisió, on la creació de continguts és força costosa, elaborar i distribuir un pòdcast està a l’abast de qualsevol persona. “La base és molt senzilla, perquè l’equip que necessites és mínim”, explica Izuzquiza. Assolir l’èxit, però, ja és més difícil, “perquè per això ja és necessària certa professionalització i la competència és molt dura”. La temàtica escollida també és clau: “Com més inèdit sigui el que fas, més fàcilment trobaràs el teu nínxol d’audiència.”

CAL SABER

9,5 hores d’escolta setmanals: El temps que els oients de pòdcast dediquen setmanalment a escoltar aquest format se situa actualment en 9,5 hores, segons el II Informe de l’Observatori Ivoox, publicat el setembre passat. La dada suposa el doble que l’any anterior. També augmenta la durada mitjana dels episodis preferits per l’audiència, que se situa en 1 hora i 20 minuts. El 50,31% dels enquestats afirma escoltar més pòdcasts que l’any anterior, amb un 42,56% que escolta pòdcasts diàriament, i un 28,12% que ho fa almenys una vegada a la setmana. L’informe també deixa patent que el pòdcast és un format de consum en solitari: el 97,15% l’escolten sense companyia. Els usuaris estan subscrits a 4,5 pòdcasts de mitjana, i el mòbil (48,71%) és el dispositiu més utilitzat, per davant de l’ordinador (16,92%).