La benvinguda a la Pasqua

La benedicció de Diumenge de Rams és una de les tradicions més esperades i que aplega més persones de la Setmana Santa. Un cop superada la pandèmia, es preveu que la festa que marca l’inici de la Pasqua torni amb força aquest cap de setmana, i si bé és cert que l’any passat ja es va poder celebrar amb certa normalitat, no totes les famílies van apostar per seguir el format tradicional.

“Li vaig comprar la palma al meu fillol, com sempre, però vam fer una celebració més íntima i en família, a casa seva”, recorda l’Helena Martí, d’Andorra la Vella i 36 anys, que creu que aquest any “hi haurà força més moviment al carrer”.

El mateix opina Gregorio Martos, resident a la capital de 44 anys. “És una festa que sol tenir molta participació i després de la pandèmia segurament veurem les places plenes per a les benediccions.” I considera que el fet que hi hagi eleccions generals “segur que també ajudarà a crear molt d’ambient”.

“El Diumenge de Rams té una significació molt especial i aquí, a Andorra, està molt arrelat. No crec que es deixi perdre així com així perquè el celebren grans i petits”, exposa al seu torn Manel López, escaldenc de 59 anys.

La prova és que les floristeries fa dies que tenen exposats els palmons i les palmes als aparadors. “Ja ho tenim tot a punt des de la setmana passada, però la gent sempre s’espera als últims dies per comprar-ho”, explica Lurdes Fernandes, propietària de la botiga de flors Aqua Nova. “Aquí, al país, la tradició té molt seguiment, tant entre els nens, que porten la típica palma o palmó, com entre la gent més gran, que optar per comprar la versió de solapa, més discreta”, afegeix.

“La gent es manté fidel al Diumenge de Rams, però potser menys que anys enrere”, indica Carme Coscullano, de la floristeria Magnòlia Flors. “En primer lloc perquè hi ha menys nens que abans i, després, perquè molts d’ells, quan ja han fet la primera comunió i ja tenen més poder de decisió en temes religiosos, opten per no continuar amb la celebració de la palma”, explica. “A més, com que el mateix cap de setmana ja comencen les vacances de Setmana Santa, també hi ha famílies que marxen de viatge, i això també es nota”, agrega.

En qualsevol cas, el rector de Sant Julià de Lòria, mossèn Pepe Chisvert, recorda que el Diumenge de Rams, com totes les grans celebracions religioses, “es viu amb molta passió a Andorra” i, al seu parer, “aquest any no serà una excepció, perquè la festa està molt arrelada al país. Cal pensar que la nostra cultura té unes arrels cristianes molt fortes, i crec que la participació serà molt important a les set parròquies”, vaticina.

El sacerdot posa en relleu que, tot i la pandèmia, la celebració es va poder dur a terme per altres mitjans. “Les transmissions televisives o per YouTube de les cerimònies, que també es poden seguir actualment, van ajudar molt. En aquells dos Diumenges de Rams marcats pel coronavirus, molta gent va poder fer de manera telemàtica les celebracions. És una manera diferent de viure la fe”, remarca.

Mossèn Pepe subratlla que aquesta data “marca l’inici de la Setmana Santa, i serveix per recordar l’entrada triomfal de Jesús a la ciutat de Jerusalem, quan tothom el va rebre amb branques de llorer i d’oliveres”. El fet de portar una palma o un palmó remet a aquesta efemèride. “És tradició que el padrí o padrina de bateig regali al fillol o fillola la palma, a més de la mona de Pasqua, per beneir-la el Diumenge de Rams”.

El rector lauredià destaca que la celebració “ha de ser una jornada de joia i d’alegria”, tot i que, puntualitza, també ha de donar peu a una reflexió més profunda. “El Diumenge de Rams ens ha des servir per recordar que a la vida no tot són flors i violes, que podem viure moments de glòria, d’enaltiment, de fama i de prestigi, però que tot això és efímer, i que tots tenim també una data de caducitat. És una crida a tocar de peus a terra”, conclou.

CAL SABER

PALMES I PALMONS Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el Diumenge de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes, i els nens solien portar palmons. Entre la gent gran és habitual portar una petita palma a la solapa. Aquests elements són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al final de la missa del Diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. Anys enrere, en algunes llars era tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la allà tot l’any, perquè es pensava que donava protecció i bona sort.