Tall de digestió: mite o realitat?

Durant dècades, hem sentit nombroses advertències sobre els suposats perills de patir un tall de digestió en ficar-nos a l’aigua després de dinar. Se’ns ha dit que capbussar-nos amb l’estómac ple pot provocar enrampades musculars, pèrdua de coneixement i fins i tot ofegament. I, en certa manera, és veritat, però no per les causes que creiem. Des del punt de vista mèdic, aquestes afirmacions tenen una part de veritat, però també molt de mite: en realitat el procés digestiu no s’atura, i la simptomatologia associada té a veure, principalment, amb el canvi sobtat de temperatura i com aquest afecta el sistema circulatori. “Crec que això és més una llegenda de la cultura popular que una altra cosa. Evidentment que no és recomanable fer exercici després de menjar en abundància, però si et remulles una mica i vas amb compte, no passa res”, comenta Carlos Oliveira, resident a Sant Julià de Lòria de 37 anys.

“Tinc dos fills petits, de 8 i 10 anys, i sempre deixo que es banyin una mica després de dinar. Si no fan cap esforç, no passa absolutament res”, comenta Isabel Trilla, escaldenca de 42 anys. “La tradició ha estat, després de menjar, esperar dues hores abans banyar-se. Almenys això és el que ens deia l’àvia, però sempre m’ha semblat una exageració”, afegeix.

“En realitat el tall de digestió com a tal no existeix: el sistema digestiu continua funcionant, i cal recordar que aquest procés pot allargar-se més de dues hores”, afirma una font mèdica consultada per 7Dies. “El que pot passar si ens banyem després de menjar molt és que la immediata immersió en l’aigua freda pugui desencadenar el que es coneix com a síncope per hidrocució, que en realitat és un problema circulatori i no digestiu, provocat pel canvi de temperatura”, agrega.

Així, la mateixa font precisa que la culpa no la té el menjar copiós, sinó que qualsevol variació sobtada de temperatura pot desencadenar la hidrocució. “El que passa és que, tradicionalment i sense cap base científica, s’han associat aquests trastorns als àpats de migdia”, perquè “moltes vegades es fan al sol i en les hores de més calor”, detalla. I remarca que aquesta síncope “està causada per un contrast tèrmic, que s’incremente a causa de la hipertèrmia, la temperatura elevada a la qual es troba el nostre cos per la calor”.

Però que la hidrocució no estigui directament vinculada amb el procés digestiu no vol dir que no sigui perillosa ni, fins i tot, potencialment mortal. “Estem parlant d’una resposta abrupta del cos a un canvi dràstic de condicions tèrmiques. Es produeixen transformacions brusques en la pressió arterial, la freqüència cardíaca i la funció respiratòria, fet que pot portar pèrdua de coneixement, convulsions i fins i tot aturada cardíaca”, adverteix l’especialista.

Com es poden prevenir aquest tipus d’incidents? “En primer lloc cal evitar entrar a l’aigua de manera brusca. Aquest seria el consell principal.” En aquest sentit, és imprescindible “aclimatar el cos mullant-se prèviament la cara, el clatell, els canells, i accedir a l’aigua de manera progressiva”. Un cop a dins, evitarem també fer exercicis intensos. “El rendiment físic es pot veure afectat: les nostres capacitats natatòries poden disminuir, generar-nos malestar i que no tinguem la destresa suficient per arribar nedant a un lloc segur. De la mateixa manera que no està recomanat córrer després de dinar o en situacions de molta calor, passa el mateix amb l’exercici dins de l’aigua”.

També és important triar sempre llocs per a l’oci aquàtic que disposin de vigilància de socorristes. En relació amb això, la font consultada recomana també evitar tot el possible banyar-nos sols, perquè, en cas de patir algun contratemps, algú ens podrà ajudar o alertar els serveis de socors. Sigui com sigui, és important tenir en compte que “si apareix algun tipus de malestar, com ara mareig, nàusees, mal de cap o enrampades, cal sortir immediatament de l’aigua”. Pel que fa a la famosa espera de dues hores abans de capbussar-nos, “és aconsellable en cas de menjars molt copiosos, tot i que aquesta espera no evita la síndrome d’hidrocució si no prenem aquestes precaucions”.

CAL SABER

1. Entrar a l’aigua a poc a poc.Evitarem entrar de cop a l’aigua freda després d’haver estat exposats a la calor. El cos s’ha d’acostumar gradualment a la temperatura de l’aigua. 2. Refrescar-nos freqüentment.Dutxar-nos o refrescar-nos periòdicament, sobretot abans d’entrar a l’aigua, ajudarà el nostre cos a adaptar-se millor al canvi tèrmic sobtat. 3. Mantenir el cap fora de l’aigua.Durant el bany en aigua freda, evitarem submergir completament el cap. El xoc tèrmic pot afectar més ràpidament el sistema nerviós a través del contacte del cap amb el fred. 4. Evitar l’activitat física intensa.Evitarem l’activitat física intensa o extenuant immediatament abans o després de submergir-nos en aigua freda. L’exercici pot augmentar la possibilitat de patir una hidrocució.