Enganxats al mòbil

A l’era digital actual, els smartphones i altres dispositius electrònics s’han convertit en eines essencials. Ja sigui per a qüestions relacionades amb la feina o els estudis, per informar-nos, per mantenir el contacte amb amics o familiars, o simplement per entretenir-nos, aquests aparells s’han convertit en pràcticament imprescindibles.

No obstant això, un ús excessiu del mòbil també pot desembocar en comportaments addictius, un fenomen que està creixent a ritme alarmant. Els símptomes d’aquesta addicció al mòbil inclouen la necessitat compulsiva de mirar el telèfon, impaciència quan no s’hi té accés i aïllament social, entre d’altres. Això pot provocar problemes de son, menor productivitat i trastorns de salut mental.

“Crec que en realitat no som conscients de les hores que passem davant de la pantalla, perquè entre una cosa i una altra, el telèfon consumeix molt de temps”, opina Cristina Silva, escaldenca de 28 anys. “Intento desconnectar sempre que puc, però no és fàcil, i hi acabo passant més estona de la que m’agradaria.”

Al seu torn, Eduard Jiménez, veí de la Massana de 44 anys, critica que hi ha una “obsessió amb el fet d’estar sempre connectats”. Una realitat que, des del seu punt de vista, “resta qualitat de vida, perquè acabes deixant de banda altres coses que són més importants”.

La mateixa opinió és compartida per Gabriel Sala, resident a Andorra la Vella de 39 anys. “Veus gent enganxada al mòbil a tot arreu. Fins i tot al carrer; no hi ha dia que no hagis d’esquivar vianants que no poden desenganxar els ulls de la pantalla”, lamenta.

Fins a quin punt l’addicció a les noves tecnologies és una realitat? La psicòloga Carme Padreny avisa que “els telèfons mòbils ofereixen una varietat de funcions i aplicacions que brinden gratificació instantània, com les xarxes socials, els jocs i la missatgeria”. Una gratificació que “activa el sistema de recompensa del cervell, alliberant dopamina, la qual cosa crea una sensació de plaer i reforça l’ús constant del dispositiu”.

Padreny ressalta que, a més dels components psicològics, “l’aspecte social també juga un paper important”, ja que l’abús del mòbil “s’ha tornat acceptable i comú a la societat moderna”. Així mateix, “la pressió de grup i la por de quedar-se fora d’esdeveniments o converses poden augmentar la dependència”.

La psicòloga posa en relleu que “qualsevol persona, sense importar el seu perfil, pot desenvolupar aquesta addicció si no s’estableixen límits adequats en l’ús del dispositiu”. Amb tot, alguns factors poden augmentar el risc de desenvolupar dependència, com ara “trobar-se en edat adolescent, tenir sensació de solitud, comptar amb una història d’addiccions prèvies o patir baixa autoestima”.

També hi ha algunes aplicacions que són més susceptibles de generar addicció. “Les xarxes socials, com Instagram o Facebook, poden potenciar la dependència a causa de la cerca constant de validació a través de likes”, avisa Padreny, que recorda que aquestes plataformes “utilitzen algorismes que reforcen la interacció i la notificació immediata d’interaccions, creant un cicle de recompensa que porta els usuaris a verificar constantment les publicacions a la recerca de validació”.

L’especialista subratlla que l’addicció a aquestes apps en particular i al mòbil en general “pot tenir greus efectes en la salut mental”, entre els quals “l’ansietat, la depressió, la solitud, l’aïllament social i la baixa autoestima”. D’altra banda, els cicles de descans també es veuen afectats. “El constant ús de dispositius pot interrompre el son, la qual cosa provoca problemes d’insomni i fatiga crònica”, apunta Padreny, que adverteix que l’ús excessiu de pantalles “també pot reduir el temps dedicat a activitats a l’aire lliure i les interaccions cara a cara”.

L’usuari té diferents solucions a l’abast per posar fre a aquesta addicció. “És important establir límits de temps diaris per a l’ús del telèfon, i utilitzar aplicacions o configuracions del dispositiu que monitoritzin i restringeixin el temps d’ús”, recomana la psicòloga. També és clau “prioritzar activitats a l’aire lliure, temps en persona amb amics i familiars, apagar les notificacions innecessàries, o desconnectar durant els àpats o abans d’anar a dormir”. El més important, en tot cas, és “l’autoregulació conscient i trobar un equilibri saludable entre l’ús del telèfon i la vida quotidiana”, conclou Padreny.

CAL SABER

1. Establir límits de temps d’ús:Definirem un horari específic per utilitzar el mòbil i adherir-s’hi. Per exemple, un temps determinat per revisar les xarxes socials o consultar correus. 2. Fer activitats sense telèfon:Fomentarem activitats sense telèfon. Això pot incloure la lectura, fer exercici, practicar la meditació o passar temps de qualitat amb amics i familiars. 3. Silenciar les notificacions:Desactivarem les notificacions innecessàries de les aplicacions que ens distrauen constantment. Només mantindrem les notificacions per a apps realment importants. 4. Buscar suport si és necessari:És crucial fomentar un ús equilibrat de la tecnologia i buscar suport si depenem en excés del telèfon. Podem acudir a familiars, a grups de suport en línia o a teràpia psicològica.