La nova llei del català, a debat

L'aprovació per part del Govern del nou projecte de llei de la llengua oficial, que entrarà en breu a tràmit parlamentari i que actualitza un text vigent des de fa més de vint anys, ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de protegir el català en un context en què el seu ús social sembla estar en clar retrocés. La darrera enquesta sobre coneixements i usos lingüístics encarregada pel ministeri de Cultura evidencia una reducció significativa de l’ús de la llengua oficial en àmbits econòmics clau del Principat, com poden ser el comerç o la restauració.

Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, el nou text legal converteix el coneixement de l’idioma oficial en requisit imprescindible per poder residir i treballar al país. D’aquesta manera, els nouvinguts i també aquells que hagin de renovar el permís de residència hauran de tenir un nivell inicial de català, inferior a l’A2. En cas de no poder-lo acreditar, ni poder-lo demostrar a través d’una prova, s’obligarà la persona a fer un curs de 30 hores.

La nova legislació ha generat reaccions de tot tipus, i si bé l’opinió de la major part dels ciutadans enquestats per 7Dies és favorable a l’actualització del text, també és cert que conté alguns elements polèmics que no han provocat indiferència.

“La llengua oficial del país és el català i em sembla molt bé que es protegeixi, però el que no pot ser és que hi hagi certs perfils que quedin exclosos de les obligacions d’aquesta llei”, comenta Marta Camps, veïna d’Escaldes-Engodany de 34 anys, amb referència al fet que youtubers, residents passius i treballadors fronterers estiguin exempts d’acreditar els coneixements mínims de català. “Sincerament, trobo una mica classista que, en funció del teu estatus, hagis de complir o no determinats requisits”.

La mateixa opinió és compartida per Francesc Espejo, veí de la Massana de 51 anys, que veu “injust” el fet que “si tens diners puguis entrar a Andorra per la porta gran, mentre que si vens aquí a guanyar-te la vida, posin tots els entrebancs possibles tant al treballador com a l’empresa que el vulgui contractar”. Des d’aquest punt de vista, si bé Espejo entén que “si treballes de cara al públic hagis de tenir uns coneixements mínims de català”, també creu que hi ha “alguns perfils professionals, potser més especialitzats i difícils de trobar a Andorra, on la llengua és una qüestió més secundària i en canvi el més important són determinats coneixements tècnics”.

Per altra banda, també hi ha qui troba insuficient la nova normativa. “Un nivell inferior a l’A2 és realment molt bàsic i no crec que algú que superi aquesta prova sigui capaç de mantenir una conversa més o menys fluida en català”, considera Esteve Mir, resident a Andorra la Vella de 47 anys. En tot cas, creu que “és un primer pas important perquè, almenys, permetrà tenir unes nocions elementals d’atenció al públic”, que és on considera que “fa més falta la normalització del català. No pot ser que vagis a una botiga o a un restaurant i el personal no sàpiga dir ni bon dia”.

En el mateix sentit, Susanna Martínez, resident a la capital de 29 anys, critica com “sobretot en els últims anys, cada vegada és més difícil que t’atenguin en català en molts establiments. Entenc que aquest és un país turístic i que una part important de clients poden parlar castellà, francès o anglès, però no pot ser que l’única llengua oficial del país quedi descuidada d’aquesta manera”.

Sigui com sigui, la nova llei ja ha provocat una allau d’inscripcions als centres d’aprenentatge de català. Segons va informar la setmana passada la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, durant la presentació del text, ja hi ha unes 700 persones apuntades.

Un d’aquests inscrits és el Diego (nom fictici), un jove argentí de 27 anys que va arribar l’hivern passat com a temporer i que finalment ha pogut quedar-se al país més temps. “Treballo com a recepcionista d’hotel i ara que he pogut prorrogar el contracte i he vist que canviaran les condicions per renovar el permís, he decidit posar-me a estudiar català”, assenyala. “Per treballar a qualsevol país et demanen conèixer la llengua oficial. Per què aquí no?”, conclou.

CAL SABER

1) Exigència d’un nivell mínim:La llei exigirà un nivell inicial de català a les persones que vulguin renovar el permís de residència i treball. El requisit serà mínim, inferior en tot cas a l’A2. 2) Curs de català de 30 hores:En cas de no poder acreditar el nivell ni poder demostrar-lo a través d’una prova, hi haurà l’obligació de fer un curs de 30 hores per obtenir el permís. 3) Atenció mínima en la llengua oficial:L’objectiu de la llei és garantir una expressió mínima en l’idioma oficial per part de tots els ciutadans del país i que això es tradueixi en una millor atenció al públic en català. 4) Qui no haurà d’acreditar-ho?: Creadors de contingut com els youtubers, residents passius i treballadors fronterers, així com els empleats de temporada, estan exempts d’acreditar el nivell mínim de català.