Oli d'oliva pels núvols

El preu de l’oli d’oliva és un dels que més han crescut en els últims mesos, disparant-se fins a valors mai vistos anteriorment. Aquest augment ha impactat de manera directa en els consumidors, que a començament d’aquest any pagaven, de mitjana, entre 4 i 5 euros per litre d’oli d’oliva verge extra, i que, per aconseguir ara una d’aquestes ampolles, arriben a pagar actualment fins a prop de 10 euros per litre. Així, consumir oli d’oliva –en la resta de varietats s’ha produït una escalada similar– s’ha convertit en un luxe fora de l’abast de molta gent. “No estem parlant d’un capritx, sinó d’un producte molt saludable que és essencial en la nostra dieta i que està a uns preus que són inassumibles”, lamenta Martina Coll, veïna d’Andorra la Vella de 38 anys. En el seu cas, ja ha començat a adoptar algunes alternatives. “Intento prescindir al màxim de l’oli d’oliva verge extra i utilitzo varietats més econòmiques, fins i tot el de gira-sol, que no acostumava a fer servir i que també funciona”, relata Coll.

En el mateix sentit, Joan Muñoz, resident a la capital de 42 anys, comenta que “no queda més remei que canviar d’hàbits alimentaris, intentar racionar al màxim el consum d’oli d’oliva i buscar altres opcions, com les marques blanques”. El problema, afegeix, “és que aquests productes, entre cometes, més econòmics, s’esgoten de seguida”. En tot cas, Muñoz també destaca com l’oli, especialment el de major qualitat, “és pràcticament insubstituïble, no hi ha res que s’hi assembli”, de manera que “tard o d’hora n’has d’acabar comprant, encara que després en consumeixis molt menys”.

El desconcert i la indignació dels consumidors davant l’escalada de preus ja fa mesos que es fa patent a les xarxes socials. El fenomen, però, té una explicació molt simple. “S’han sumat dos factors principals: d’una banda, la situació de sequera ha influït en la producció de la major part de factories d’Espanya. De l’altra, els clients no han deixat de consumir, i fins i tot han acumulat el producte davant el temor que s’exhaureixi”, comenta Albert Sabí, gestor de la central de compres de grup Pyrénées. “Davant d’aquesta situació d’augment de la demanda i descens de l’oferta, els preus invariablement pugen”, agrega.

Sabí espera que la situació pugui revertir-se aquesta tardor. “Tot dependrà de com evolucioni la meteorologia en les properes setmanes. Hem de tenir en compte que Espanya produeix habitualment, de mitjana, un milió i mig de tones d’oli d’oliva l’any i que aquesta producció ha caigut dràsticament en l’última campanya. Si s’aconsegueixen produir, almenys, 600.000 tones, els preus començaran a baixar gradualment”, augura.

De moment, però, a les prestatgeries dels supermercats del paí veí ja prolifera l’estampa de les ampolles i garrafes d’oli d’oliva amb sistemes de protecció antirobatori. Un extrem que, ara com ara, no s’ha plantejat al Principat. “Als establiments d’Andorra no s’ha posat sobre la taula aquesta qüestió, ni crec que es proposi”, assegura una font del sector de l’alimentació consultada per 7Dies. “Estem en un país prou cívic per no haver d’arribar a aquests extrems, i de fet els turistes tampoc venen aquí a comprar oli perquè el diferencial de preu és mínim”, afirma.

Mentre esperem que els preus tornin als índexs habituals, a l’hora de cuinar es plantegen diferents alternatives. “La clau no es troba tant a substituir l’oli d’oliva com de fer-ne un millor ús”, ressalta la dietista i nutricionista Katia Durich. Començant pel mètode de cocció. “Podem fer servir les famoses fregidores d’aire, coure al forn, comprar esprais per afegir l’oli a l’olla o a la paella, o fer una primera cocció al microones o amb aigua a l’hora de preparar per exemple una truita de patates”, enumera l’especialista.

Així mateix, també és important parar atenció a com mesurem la quantitat d’oli utilitzada. “La mesura d’oli d’oliva recomanada per persona i dia és de tres cullerades soperes, per tant podem utilitzar ingredients com llimona, mostassa o vinagre per amanir els plats i no passar d’aquesta quantitat”, subratlla Durich.

En última instància, també existeixen alternatives saludables. “La salsa de poma o els purés de plàtan, carbassa o prunes poden ser substituts de l’oli en plats i receptes fornejades, com pa de pessic, pastissos i galetes”, explica la dietista. “Altres olis vegetals, com els de coco o gira-sol, també poden servir. I el iogurt natural o tipus grec també funciona en una amanida.”

CAL SABER

LES PRINCIPALS TIPOLOGIES D'OLI Podem distingir diferents tipus d’oli d’oliva: –Oli d’oliva verge extra (OOVE): és considerat el millor, ja que s’obté mitjançant una extracció en fred de les olives sense utilitzar cap producte químic. –Oli d’oliva verge: també s’obté per extracció en fred, però té una acidesa lleugerament més alta que l’OOVE. –Oli d’oliva refinat: aquest oli és tractat amb productes químics per eliminar impureses i imperfeccions. Després d’aquest procés, es pot barrejar amb oli verge. –Oli d’oliva suau: és una barreja d’oli refinat i oli verge o oli verge extra. Té un sabor més suau i menys intens, fet que el fa adequat per a la cocció.