Cuidar la salut mental

Lluny del que es pugui pensar, els trastorns mentals constitueixen un problema global que afecta milions de persones arreu del món. L’ansietat i la depressió, per exemple, són dues de les malalties més comunes i poden afectar qualsevol persona en qualsevol moment de la seva vida. L’estrès crònic també s’ha convertit en una epidèmia moderna que afecta moltes persones en la seva rutina diària. En paral·lel, l’increment d’aquestes patologies entre joves i adolescents resulta especialment preocupant: el 50% dels joves de la generació Z (els nascuts entre 1997 i 2012) afirmen haver rebut tractament en algun moment [vegeu requadre a la pàgina següent].

La salut mental, de la qual aquest 10 d’octubre se celebra el Dia internacional, no és només l’absència de trastorns: és la capacitat d’afrontar els desafiaments vitals, gestionar l’estrès, establir relacions saludables i gaudir de la vida en la seva totalitat. Quan aquest equilibri es trenca per algun motiu, la qualitat de vida es veu compromesa, i això afecta negativament la nostra felicitat, relacions personals, rendiment acadèmic o laboral i benestar general.

“Vaig estar en tractament psicològic durant gairebé un any per problemes d’ansietat”, comenta el David (nom fictici), veí d’Andorra la Vella de 42 anys. “Durant molts anys vaig estar negant el que em passava, pensant que podria superar-ho tot sol, fins que vaig adonar-me que sense ajuda professional no podria”, afegeix.

“Qui més qui menys, tothom ha tingut algun problema relacionat amb la salut mental, o coneix algú que n’ha patit: depressions, dol per la mort d’algun familiar o amic, angoixa, estrès... és normal sentir-se així en algun moment de la vida”, opina Alina Monge, resident a la Massana de 35 anys. Des del seu punt de vista, el tema ha deixat de ser tabú. “Sembla que s’ha perdut la por a parlar d’aquests trastorns, quan potser abans estaven més mal vistos o hi havia més estigma cap a qui els patia”, remarca.

Un fet que confirma el psicòleg Tomàs Navarro, qui assegura que, “afortunadament, avui dia hi ha molta més conscienciació que anys enrere sobre la importància de la salut mental”. I posa com a exemple que “molta gent, fins i tot famosos, ha escrit llibres explicant les seves experiències amb aquestes malalties. Això és un indicador molt clar”. A més, “també es fa més prevenció a les escoles i s’amplien places de psicologia i de psiquiatres, senyal que hi ha una demanda”, agrega.

Entre els problemes més habituals, l’especialista posa l’accent en la depressió i en diferents tipologies d’angoixa, “que poden incloure estrès, fòbies o hipocondria”. Així mateix, també remarca “l’impacte dels trastorns adaptatius”, que es produeixen per la incapacitat de gestionar canvis molt sobtats.

Tot i que moltes d’aquestes patologies ja eren habituals abans de l’esclat de la crisi de la covid-19, la pandèmia va provocar un augment significatiu de casos. “Va suposar un cop molt dur perquè molta gent que podia anar trampejant el dia a dia va acabar d’ensorrar-se. Tot l’estrès i tota l’ansietat van aflorar de cop”, subratlla Navarro.

Davant aquesta situació, els joves han estat un grup especialment vulnerable. “La situació d’angoixa dels pares acaba provocant trastorns en els fills en un moment complex, en plena formació de la personalitat”, alerta el psicòleg. L’ús intensiu de xarxes socials també ha passat factura en la salut mental dels adolescents, amb quadres “que poden anar del narcisisme a l’histrionisme, passant pel trastorn obsessiu compulsiu”.

Els símptomes més freqüents que podem estar patint algun problema relacionat amb la salut mental poden incloure inquietud, alteracions del son, inapetència alimentària o aïllament, entre d’altres. “Tot sovint la persona que ho pateix no n’és del tot conscient, per això és important que el seu entorn familiar o social estigui al cas d’aquests indicis”, apunta Navarro. El més important és “reaccionar a temps i no retardar la visita a l’especialista. “Com més temps deixem passant, més s’agreujarà la situació.”

La sensibilització sobre la salut mental ha guanyat força en els darrers anys, tot i encara és una assignatura pendent en alguns àmbits, com el laboral. “És cert que les empreses organitzen molts més tallers i xerrades, però encara ara mostrar-te trist o angoixat a la feina és vist com a signe de debilitat”, explica el psicòleg. A més, critica que “l’estrès es considera quelcom positiu, però en realitat és un llast per a la productivitat. Encara hi ha camí per recórrer”.

L’impacte entre els joves

La meitat dels joves de la generació Z (els nascuts entre 1997 i 2012) afirmen haver rebut en algun moment tractament per ansietat, depressió, trastorn d’estrès posttraumàtic, trastorn obsessiu compulsiu o altres problemes de salut mental. Així ho exposa l’informe Generation Z: Shaping the Future of Consumer Trends de la consultora Oliver Wyman, realitzat amb una mostra de 67 milions de persones a tot el món. En aquest sentit, l’estudi conclou que la generació Z, coneguda per la seva actitud proactiva cap a la seva salut física i mental, també ha declarat sentir-se pitjor que la resta de les generacions. No obstant això, aquests joves també mostren una major disposició a explorar diverses solucions per millorar el seu benestar general.