Quan les sèries són una obsessió

A l’era digital, la manera com consumim entreteniment audiovisual ha experimentat una transformació significativa. Un dels fenòmens més destacats d’aquesta revolució és el que es coneix com a binge-watching o, en altres paraules, les maratons de sèries, una pràctica que ha canviat la forma com experimentem aquests continguts.

Aquest comportament, caracteritzat per veure múltiples episodis d’una sèrie d’una tirada, ha guanyat popularitat de manera exponencial en els últims anys, i fins i tot ha estat potenciat per plataformes com Netflix [vegeu requadre a la pàgina següent].

Tot i que el binge-watching ofereix l’avantatge d’una immersió completa en el món d’una sèrie o saga cinematogràfica, també planteja algunes preocupacions sobre la salut mental i el sedentarisme. “És normal que si tens a l’abast tota una temporada o una sèrie completa vulguis veure com més capítols millor. A més, les trames ja estan pensades perquè t’enganxin”, apunta Laia Mansilla, resident a Sant Julià de Lòria de 29 anys. “Però també és cert que si t’obsessiones amb un títol pots acabar aïllant-te, perquè deixes de veure amics o de fer altres coses. Crec que cal trobar un equilibri”, agrega.

El mateix opina Cristian Martínez, veí de la Massana de 32 anys, tot i que admet que “és molt difícil marcar-se límits” en el consum de sèries. “Sovint acabo veient algun capítol de més i dormint menys hores de les que tocarien”, reconeix.

El cert és que el binge-watching ha generat no poca literatura científica sobre els seus efectes psicològics. “Aquest fenomen està directament relacionat amb la gratificació instantània i la necessitat d’escapar de la realitat”, comenta Elena Neira, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i experta en nous models de distribució audiovisual. “La disponibilitat il·limitada de contingut i la possibilitat de decidir quan i com es veu satisfan les necessitats humanes de control i gratificació instantànies. És un xut de dopamina que genera plaer instantani”, afegeix.

Aquesta és una de les principals raons per les quals és tan difícil aturar una marató de sèries, ja que “la mateixa hormona ens impulsa a continuar amb el visionat”. Neira apunta, però, que hi pot haver altres factors en joc darrere d’aquesta addicció audiovisual. Per exemple la famosa síndrome FOMO, unes sigles angleses que fan referència a la por a perdre’s alguna cosa i que també s’aplica a xarxes socials com X (abans Twitter) o Instagram. “Això passa amb sèries que tenen molt de ressò social. Pensem, per exemple, en El Juego del Calamar. Molta gent va veure la sèrie compulsivament per no quedar-se fora de les converses amb els amics o els companys de feina.”

Sigui com sigui, el binge-watching pot desencadenar tot un seguit de trastorns: “des d’alteracions en la percepció de la realitat fins a insomni, depressió o aïllament social”, enumera la professora de la UOC. A més, “veure molt contingut de cop et satura mentalment i arriba un moment en què l’espectador ja no sap el que veu. Està demostrat que recordem més detalls de la trama si el visionat es fa de manera fraccionada”.

Com passa amb qualsevol altra addicció, la clau és l’autocontrol. “Si aprenem a establir uns límits gaudirem molt més d’aquestes sèries, perquè acotar el temps que dediquem a veure-les ens servirà per apreciar-les millor i estar atents al que succeeix.”

Però a les plataformes de streaming els interessa fomentar el binge-watching? Neira assenyala que tot depèn de l’estratègia de cada casa. “Hi ha serveis com HBO Max o Movistar Plus+ que acostumen a estrenar capítols amb periodicitat setmanal, com feien els canals tradicionals.” Aquesta opció “és útil quan es vol generar una intriga i una expectativa, així com allargar el màxim possible la vida comercial del producte”.

En contrapartida, hi ha la tàctica seguida per plataformes com Netflix d’estrenar temporades senceres –o mitges temporades– d’un sol cop. “Encara que no ho sembli, aquesta modalitat pot comportar més beneficis per a la companyia, perquè si ho llances tot d’una tirada tens més capacitat de generar un fenomen global, i això reforça el valor de la marca”, subratlla Neira. “És cert que sacrifiques el temps de vida de la ficció, però l’impacte social és molt més fort.”

Nova estratègia a Netflix

La plataforma Netflix va anunciar fa pocs dies que, a partir de l’any que ve, incorporarà una funció anomenada binge ad, pensada perquè els subscriptors d’algun dels plans amb anuncis puguin veure més capítols d’una tirada sense interrupcions publicitàries. En aquest sentit, l’usuari es podrà saltar la publicitat si dedica molt de temps a la plataforma i al seu contingut: després de veure tres episodis d’una sèrie seguits amb anuncis, el quart es mostrarà sense talls publicitaris. Per tant, qui decideixi veure diversos capítols de manera consecutiva patirà menys bombardeig d’anuncis que si els vol veure en moments diferents. La lògica té sentit: d’aquesta manera es fomenta el binge-watching que la mateixa companyia va contribuir a popularitzar.