Substituir o reparar?

El dret a reparar és una política que obliga els fabricants a proporcionar a usuaris i empreses de manteniment totes les eines, peces i manuals necessaris per arreglar un aparell sense dependre dels canals oficials autoritzats pel fabricant. En els últims anys, aquest dret s’ha convertit en una de les demandes més recurrents dels consumidors: els dispositius es fan malbé cada vegada abans i algunes marques no ho posen fàcil per poder-los reparar.

Davant d’aquesta situació, negociadors del Parlament Europeu i el Consell van acordar recentment reforçar les normes de protecció del client que estableixen el dret a reparar per assegurar que, quan s’avarien els dispositius, es podrà exigir la reparació de l’aparell en lloc del reemplaçament, i que quan es triï aquesta opció es prorrogui dotze mesos la garantia del giny.

La nova proposta, que vol reformar i millorar una directiva sobre la matèria aprovada fa tres anys, requereix encara el vistiplau del ple de l’Eurocambra i del Consell per ser adoptada com a llei. De tirar endavant, obligarà els fabricants a realitzar les reparacions necessàries “en un termini raonable” i, en cas que el servei no sigui gratuït a causa del venciment de la garantia, a un “preu assequible”, amb l’objectiu d’encoratjar l’alternativa de la reparació.

“Si estic contenta de com funciona un electrodomèstic, la meva primera opció sempre és arreglar-lo, perquè passats uns anys costa molt trobar el mateix model”, explica Marta Garrido, veïna d’Andorra la Vella de 43 anys. Lamenta, però, que molts fabricants “no sempre ho posen fàcil a l’hora d’ajudar-te: o la peça ja no es fabrica, o és massa costosa, o no tenen recanvis en estoc i has d’esperar massa temps a solucionar l’avaria”.

“Reparar hauria de ser la primera alternativa, encara que sigui només per un tema mediambiental”, opina, al seu torn, Sergi Pereira, lauredià de 38 anys. “Però amb determinats aparells ja et fas a la idea que els hauràs de reemplaçar més aviat que tard”, afegeix, posant com a exemple els telèfons mòbils. “Ja estan fets per començar a fallar passat un determinat temps. Si no és el sistema operatiu, és el processador o si no la bateria. Canviar una pantalla trencada ja costa més de 100 euros. Val la pena?”, es pregunta. Des de l’empresa Tècnic Servei, especialitzada en reparació d’electrodomèstics, Augusto Alves confirma que “els fabricants sempre faran el possible per vendre’t un aparell nou, però el cert és que tenen l’obligació legal de disposar de peces de recanvi durant almenys deu anys”.

Així mateix, Alves assegura que “no és gens habitual que una reparació sigui més costosa que un aparell nou. Aquesta situació es dona en molts menys casos dels que ens pensem”, de manera que, generalment, “sempre val més la pena optar per arreglar una màquina espatllada que canviar-la”. En relació amb això, posa en relleu que “sovint hi ha massa material vàlid que acaba a les escombraries”.

El responsable de l’establiment de venda d’electrodomèstics Cúbic, Daniel Gomes, confirma que “el protocol estableix actualment que cal prioritzar la reparació durant els deu anys següents a la compra del producte. Passat aquest temps, cadascú ha de valorar què és el que surt més a compte”.

En qualsevol cas, i ja sigui per l’actual situació econòmica o perquè hi ha una major conscienciació social respecte a la cura del medi ambient, Gomes assenyala que “avui dia es repara molt, especialment quan es tracta d’aparells de gamma mitjana o alta”.

Evidentment, l’abast de l’avaria també influeix força. “Per exemple en el cas d’una rentadora, no és el mateix que s’espatlli la bomba de desguàs o una corretja, que són fàcils de substituir, que fallin el motor o una placa. Aleshores tot és molt més complex”, explica el mateix entrevistat.

El cert és que “no és difícil trobar recanvis, fins i tot de models molt antics. El que passa és que quan el preu de la reparació supera la meitat del valor de l’aparell el client s’ho pensa dues vegades”, afirma Santi Martínez, de la botiga Electrodomèstics Martínez. “Les peces i la mà d’obra acostumen a ser cares, i els aparells nous solen ser més econòmics que anys enrere. Per 300 o 400 euros pots comprar una rentadora. Cal valorar cada cas”, conclou.

35 milions de tones de deixalles

Quan va presentar la proposta de reforç del dret a reparar, l’any passat, la Comissió Europea va destacar que, cada any, només a la UE es llencen 35 milions de tones d’aparells que podrien ser reparats. Una cosa que té conseqüències mediambientals greus: aquestes deixalles creen fins a 261 milions de tones anuals de gasos d’efecte d’hivernacle “totalment innecessaris”. El malbaratament és també econòmic: segons Brussel·les, els consumidors europeus perden cada any fins a 12.000 milions d’euros per comprar nous electrodomèstics en comptes de reparar els que estan espatllats. “El nostre actual model de consum és, senzillament, insostenible”, va indicar sobre aquest tema l’eurodiputat alemany socialdemòcrata René Repasi, en una conferència de premsa. “Amb la nova llei, facilitarem que els consumidors optin primer per reparar, la qual cosa consegüentment provocarà estalvis en emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, recursos i deixalles”, va afegir.