La tradició més dolça

La mona de Pasqua és una de les tradicions més arrelades de la Setmana Santa. Si bé molts elements relacionats amb aquest cicle religiós no tenen la mateixa vigència que anys enrere, la mona continua gaudint d’una gran popularitat. Ho demostra el fet que els aparadors de totes les pastisseries ja han començat a omplir-se d’aquesta creació de rebosteria tan estimada entre petits i no tan petits. A més, els mateixos establiments ja fa dies que estan agafant comandes.

La mona és sinònim de festa i celebració, i tot i que tradicionalment està molt vinculada a la relació entre padrins i fillols, s’ha acabat convertint en una excusa per reunir la família al voltant d’un dolç que, any rere any, inclou elaboracions més originals i sofisticades. De fet, un dels punts més interessants de la mona és que és un element vigent i en evolució constant, un senyal inequívoc de la bona salut de la tradició.

“La que més ens agrada és la mona tradicional de pa de pessic i mantega, però cada vegada hi ha més sabors i varietats”, relata Anna Molina, resident a la Massana de 46 anys. “A casa en regalem una als fillols, com marca la tradició, i en comprem una altra per a nosaltres, perquè ens agraden molt els dolços”, afegeix.

“Crec que el costum es manté viu, perquè encara que no tingui fillols, o aquests ja siguin grans, molta gent continua comprant la mona puntualment cada any”, opina Pep Serrano, escaldenc de 38 anys. “És un pretext per reunir la família i passar-ho bé.” “Cada any n’encomano una per als meus nets, que ara són adolescents. Quan es van fer grans i els padrins els van deixar de regalar, vaig decidir agafar jo el relleu, comenta Montserrat Roca, de 71 anys i veïna d’Andorra la Vella. “Així la tradició es manté d’una altra manera.”

A les pastisseries ja fa setmanes que treballen en l’elaboració de les mones. “Nosaltres comencem a fer la xocolata pràcticament l’endemà de Reis”, afirma Alexis Estopiñán, de la Pastisseria Estopiñán. “És l’element que requereix més temps i dedicació, i com que les nostres creacions són úniques, hem de posar fil a l’agulla amb molta antelació”. Així mateix, ja fa dies que la pastisseria està rebent comandes. “Hi ha clients que ens demanen alguna figura feta expressament; d’altres venen i miren el que hi ha exposat. Els nens s’ho passen molt bé perquè per a ells és com entrar en una jogueteria. En tenen per triar i remenar.” Estopiñán ressalta que la tradició de la mona es manté tant per part de pastissers com de clients. “Nosaltres mantenim l’oferta amb la qualitat i la professionalitat que ens pertoca, i la demanda es manté any rere any.”

Un aspecte amb el qual coincideix Vania da Silva, de les pastisseries Art i Pa. “Per al pastís els sabors de sempre segueixen sent els predilectes, però n’hi ha d’altres que també sorprenen, com les fruites o la xocolata.” Quant a les figures, “tenim des d’unicorns o dinosaures fins a personatges de dibuixos animats, passant per figures més originals, en forma de comandament de consola”.

Da Silva posa en relleu que “ja fa dies que tenim mones encomanades, tot i que també hi ha gent que preferix comprar-les el mateix diumenge de Pasqua”. Una opció que “no és la més recomanable si tens preferència per algun sabor en concret, perquè molts s’esgoten de seguida”.

“La gent del país té el costum de reservar la mona amb temps, però també rebem molts turistes que venen a comprar el pastís a última hora”, assenyala Jimmy Ambor, propietari de la pastisseria Les Delícies del Jimmy. “Com que estem al centre de Canillo, molts clients tenen aquí la segona residència.”

Pel que fa als gustos, Ambor indica que “fem des de la mona de sempre fins a creacions que surten del que és habitual, incorporant ingredients com pistatxos o gerds. Fem fins a dotze varietats diferents, però les més clàssiques continuen sent les preferides”.

Una recepta que ha evolucionat

Inicialment, la mona de Pasqua era una massa de coca elaborada amb sucre, i d’altres llaminadures, amb ous durs a sobre, però tant a Andorra com Catalunya (no al País Valencià, on s’ha conservat amb més o menys cura la recepta tradicional) amb el temps els ous es van tornar de xocolata i la coca va transformar-se en un pastís de pa de pessic amb mantega o xocolata. Tradicionalment, la mona s’elaborava amb tants ous com anys tenia l’infant a qui se li regalava (no més de 12, que era l’edat a la que s’acostumava a fer abans la primera comunió). És tradició que el padrí o els avis regalin la mona al fillol o als nets el diumenge de Pasqua, en principi després de missa.