Andorra, país cardioprotegit

En els darrers anys, la presència d’aparells desfibril·ladors en llocs públics, especialment en aquells més concorreguts, s’ha convertit en habitual. En aquest sentit, els espais cardioprotegits –aquells llocs equipats amb desfibril·ladors automàtics externs (DEA) preparats per ser utilitzats en cas d'emergència mèdica– ja formen part del nostre dia a dia, fins al punt que Andorra pot considerar-se un país pioner pel que fa a recursos de primers auxilis.

La cardioprotecció és fonamental perquè pot marcar la diferència entre la vida i la mort en situacions d’emergència cardíaca. L’accés ràpid a un DEA i l’atenció adequada poden restablir el ritme cardíac normal en persones que experimenten una aturada sobtada, augmentat així les seves possibilitats de supervivència i reduint el risc de dany cerebral o altres complicacions greus.

“Crec que tenir aquestes instal·lacions és important, és una cosa que aporta tran­quil·litat i seguretat”, opina Jesús Gonçalves, veí d’Escaldes-Engordany de 37 anys. Es pregunta, però, quantes persones disposen de la formació adequada per utilitzar els desfibril·ladors. “No sé si gaire gent sap com fer-los servir d’una manera efectiva. Sense tenir cap formació, un desfibril·lador pot ser inútil en una situació crítica”, consi­dera.

Per evitar que això succe­eixi, Creu Roja Andorrana ofereix des de fa temps un curs específic en reanimació cardiopulmonar i ús de desfibril·ladors. “Els nostres cursos de primers auxilis se centren molt en la utilització del DEA”, comenta Joan Marc Martí, cap de l’àrea de serveis centrals de l’entitat. “Habitualment, els oferim per al públic en general un dissabte al mes, i també dues tardes entre setmana. La formació té una durada de quatre hores i hi pot prendre part qualsevol persona a partir dels deu anys”, especifica. “A més, també impartim aquest curs en escoles i en empreses i administracions que opten per cardioprotegir-se.” Així, Martí posa en relleu que “hi ha un percentatge important de persones al país amb capacitat per fer front a una emergència sanitària”. El responsable de la Creu Roja destaca que “una de cada quatre persones mor per una aturada cardíaca”, de manera que “és molt important poder disposar de zones cardioprotegides”. Els espais més adients per acollir aquestes instal·lacions són “els que registren una important afluència de gent”, com ara “centres comercials, teatres, auditoris, museus, escoles, places principals o avingudes molt transitades”. Així mateix, també és important que en puguin disposar els llocs on es realitza activitat física intensa. “El desfibril·lador s’ha convertit en imprescindible en gimnasos, centre esportius o camps de futbol”, apunta Martí al respecte.

Actualment, Creu Roja Andorrana gestiona un total de 186 DEA instal·lats en diferents punts del país, tant en espais públics com privats. “A aquesta xarxa cal sumar-hi tots aquells aparells que es troben en diferents empreses i corporacions que no portem directament nosaltres. En conjunt, calculem que a Andorra hi deu haver uns 220 desfibril·ladors. Es tracta d’una xifra important tenint en compte les dimensions del país”, ressalta Martí.

En relació amb això, el cap de l’àrea de serveis centrals de la Creu Roja posa com a exemple que, “de les set parròquies, sis ja estan actualment certificades com a ciutats cardioprotegides. Només falta Ordino, amb la qual estem treballant per fer-ho possible en breu”. Andorra la Vella va ser la primera a obtenir aquesta qualificació el setembre del 2019, quan va passar de quatre a 23 desfibril·ladors. En els darrers anys, els DEA del Principat s’han activat en tres ocasions. “En un dels casos sí que es va poder salvar la vida del pacient, un turista que es trobava a la zona del Roc del Quer”, asse­nyala Joan Marc Martí. En els altres dos, no va ser possible. “L’atenció sempre ha de ser immediata, entre quatre i sis minuts després de l’aturada. Passat aquest temps, la situació difícilment es pot reconduir.”

CAL SABER