Combatre l'astènia primaveral

La primavera sovint és vista com una època de renaixement i energia renovada. No obstant això, per a moltes persones, l’entrada en aquesta estació pot portar associada una sensació de fatiga inexplicable i un important desgast psicològic. És el que es coneix com a astènia primaveral, que tot i no estar catalogada com a malaltia, pot tenir un impacte significatiu en la qualitat de vida i el benestar emocional de qui l’experimenta.

La fatiga persistent, la dificultat per concentrar-se, la irritabilitat, els trastorns del son o de l’alimentació o la manca de motivació són alguns dels símptomes de l’astènia primaveral, que té com a principals factors desencadenants els canvis estacionals, l’aparició de les al·lèrgies, les fluctuacions hormonals o les modificacions en la rutina diària, entre d’altres.

“El pas de l’hivern a la primavera és una època de canvis i no sempre és fàcil adaptar-s’hi”, manifesta Andrea Gutiérrez, resident a Andorra la Vella de 38 anys. “S’avança el rellotge, hi ha més hores de llum, el temps es torna inestable... al cos a vegades li costa habituar-se a tots aquests reajustos”, afegeix.

On més ho noto és en el son. Em costa molt més dormir i el cansament es va acumulant dia rere dia”, comenta Esteve Moliné, veí de la capital de 42 anys. “No a tothom li prova bé la primavera”, sentencia.

I és cert. Tot i que els efectes de l’astènia primaveral són passatgers i no acostumen a durar més de 15 dies, aquesta síndrome pot arribar a afectar prop de la meitat de la població en major o menor grau, especialment les persones d’entre 20 i 50 anys.

“Cal ressaltar que l’astènia primaveral no és una patologia, sinó un trastorn adaptatiu de l’organisme, que es tradueix en una sensació de cansament, de manca d’energia i de malestar generalitzat”, apunta el doctor Rafael Sarandeses. “És habitual que aquest conjunt de símptomes es manifesti també a la tardor, coincidint igualment amb el canvi d’estació, i en tots dos casos està relacionat amb l’augment o la disminució de les hores de llum i els canvis de temperatura propis de cadascuna d’aquestes èpoques”. En aquest sentit, Sarandeses posa en relleu que “es produeix una alteració en els ritmes circadians i això desemboca en fatiga”.

En ser una alteració passatgera i, en certa manera, subjectiva, no hi ha una fórmula màgica per fer desaparèixer l’astènia primaveral, ni fàrmacs que permetin alleujar-la com ho pot fer un analgèsic en tractar el dolor. És cert que algunes persones opten per prendre algun suplement vitamínic –una cosa que sempre cal fer sota supervisió d’un professional–, però la clau per fer-hi front és potenciar els hàbits saludables.

“És important cuidar l’alimentació, començant per reduir els productes hipercalòrics i apostar per la fruita i la verdura”, recomana el doctor Sarandeses. Així mateix, “la hidratació també és fonamental, perquè ens permet eliminar les toxines i prevenir la fatiga”. Mentrestant, moderar el consum de cafè “també ens ajudarà a dormir millor”.

En relació amb el descans nocturn, l’especialista remarca que és molt important “respectar les hores de son i buscar un horari molt estructurat per dormir les hores suficients”. En aquest sentit, l’astènia primaveral afecta la secreció d’hormones com la melatonina, responsable de la inducció del son. Però també d’altres, com el cortisol, encarregat de l’estrès. Per aquest motiu, un altre consell per afrontar l’astènia és la pràctica de l’exercici moderat. “Així aconseguirem regular el cortisol, alliberant l’estrès, i també dormirem millor a la nit.” Si bé tothom pot patir els efectes dels canvis estacionals, el doctor Sarandeses subratlla que hi ha determinats perfils més propensos. “Persones amb trastorns de l’estat d’ànim, com la depressió o el trastorn afectiu estacional, o amb historial de fatiga crònica, entre d’altres, són les més susceptibles.”

En qualsevol cas, és imprescindible acudir al metge si la situació es perllonga més enllà de 10 o 15 dies. “Si no desapareixen en un termini raonable, aquests símptomes podrien correspondre a una patologia més greu.”