Germanor al voltant de Canòlich

Sant Julià de Lòria es prepara per celebrar un any més l’aplec de Canòlich, una de les festes més populars de la parròquia i de les més importants que tenen lloc a la primavera al conjunt del país. Els lauredians (i no lauredians) estan cridats aquest dissabte al santuari per donar continuïtat a una tradició que, lluny de perdre força, manté encara avui dia un gran nombre de seguidors.

 

En aquest sentit, el de Canòlich és, conjuntament amb l’aplec de la festivitat de Meritxell, un dels més concorreguts del Principat. De fet, aquestes dues cites obren i tanquen el cicle de trobades que comencen amb el bon temps del mes de maig i acaben al setembre.

 

L’aplec de Canòlich va molt més enllà de ser una simple festivitat religiosa, ja que constitueix una important expressió de la identitat laurediana i també de l’andorrana. La celebració no tan sols conté elements de devoció, sinó també culturals i de vida comunitària, i esdevé una experiència significativa i plena de simbolisme per als participants.

 

“Hi vaig cada any perquè tinc molt bons amics a Sant Julià i ja és una tradició pujar plegats al santuari”, relata Jaume Artigues, veí d’Escaldes-Engordany de 59 anys. “Sempre que podem intentem anar-hi a peu, però també depèn del temps i dels ànims del moment”, afegeix.

 

Arribar al temple caminant continua sent l’opció preferida de molts assidus de la celebració. “A casa tota la vida ho hem fet. Per a mi, és una tradició que vaig iniciar amb els meus pares i que ara comparteixo amb el marit i la filla”, assenyala Maria López, de 52 anys. “La caminada és exigent, però cada any espero aquest dia amb il·lusió”, remarca.

La festa té un rerefons que transcendeix la religiositat. “No importa si ets creient o no, o que siguis més o menys devot de la verge de Canòlich. El que compta és poder compartir un dia amb la família o el grup d’amics: pujar al santuari, anar a la missa, assistir a la benedicció dels pans, gaudir d’un dinar tots junts... moltes vegades l’aplec és una excusa per trobar-te amb gent que potser fa temps que no veus”, comenten l’Anna i la Neus, dues amigues de Sant Julià de 38 i 40 anys.

Després d’un any extraordinari marcat per la celebració dels vuit segles de la troballa de la Mare de Déu de Canòlich, l’aplec “recupera la normalitat” aquest 2024, en paraules de mossèn Pepe Chisvert, rector de Sant Julià de Lòria. “El programa d’aquest any inclou els esdeveniments clàssics que defineixen l’aplec, des de la primera missa a les vuit del matí a l’església parroquial fins a la gran missa solemne al santuari a les dotze del migdia, passant per la benedicció i el repartiment dels pans o la ballada de sardanes amb la cobla Ciutat de Manresa”.

Chisvert posa en relleu que la celebració de Canòlich “és més que una diada, és un aplec, una trobada, una cruïlla de camins on conflueixen lauredians i no lauredians, creients i no creients, persones de diferents orígens, condicions socials i ideologia. És una casa on cap tothom i per això té una significació molt especial per a tot aquell que hi participa”.

El rector lauredià subratlla com “al conjunt del Pirineu els aplecs al voltant d’una ermita o santuari sempre han tingut una gran importància social i cultural. El fet de fer la pelegrinació fins al temple, trobar-se amb vells amics, anar a la missa o dinar plegats al bosc, tot això té un valor molt important perquè crea uns lligams molt forts dins la comunitat”.

Mossèn Pepe destaca també com l’aplec de Canòlich és una data marcada igualment en el calendari de molta gent jove. “És un moment d’integració intergeneracional, en què petits, adolescents, joves i gent gran es reuneixen”. Que els joves es preocupin de mantenir aquesta tradició és “essencial perquè pugui continuar celebrant-se durant molts anys més”.

Els orígens del santuari

L’actual santuari de Canòlich data de principi del segle XX, però hi ha referències que indiquen que el lloc ja existia a l’època medieval (1176). El Manual Digest d’Antoni Fiter i Rossell fa esment de Canòlich com un dels tres principals santuaris de les Valls d’Andorra, juntament amb Meritxell (Canillo) i Sant Antoni de la Grella (la Massana). Tot apunta que l’actual temple es va aixecar sobre els fonaments d’una antiga construcció romànica, ja que la imatge de la Verge correspon al segle XII. Aquesta talla romànica va ser coronada pel Vaticà l’any 1999 i actualment es troba a l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà.