El malson de roncar

Els roncs són un fenomen acústic més habitual del que ens pensem. Els estudis indiquen que entre el 40% i el 50% de la població adulta ronca de manera regular, tot i que aquest percentatge pot variar segons factors com l’edat, el sexe i les condicions físiques.

En qualsevol cas, el fet de roncar pot comportar diversos riscos per a la salut que no es poden obviar. A més, per a les parelles, els roncs poden ser una font important de tensió i frustració: la persona que no ronca sovint experimenta inter­rupcions del son degut als sorolls forts i constants. Això pot conduir a un son fragmentat i de mala qualitat, cosa que al seu torn pot causar cansament, irritabilitat i una disminució general del benestar.

“Vaig conviure amb una persona que roncava molt i la situació podia arribar a ser desesperant”, reconeix Laia Olivares, massanenca de 44 anys. “Moltes nits ell esperava que jo m’adormís per anar-se’n al llit, o un dels dos acabava dormint en una altra habitació”, comenta.

“Admeto que durant molts anys vaig roncar força i que allò suposava una molèstia per als altres, però també per a mi mateix, perquè jo tampoc dormia bé”, explica al seu torn Jordi Vilà, resident a Andorra la Vella de 52 anys. “Després de posposar el problema durant molt de temps vaig visitar un especialista, i amb un canvi d’hàbits vaig aconseguir deixar de roncar”, afegeix.

En aquest sentit, i al contrari del que molta gent pugui suposar, els roncs poden tractar-se i tenen solució. “És comú pensar que roncar és inevitable, quan la veritat és que, amb el diagnòstic adequat, aquest comportament es pot erradicar en la immensa majoria dels casos. Moltes clíniques disposen actualment de serveis orientats en aquesta problemàtica”, assenyala el doctor Eduard Estivill, especialista en medicina del son.

Però a què es degut aquest fenomen? “Es produeix quan hi ha una obstrucció parcial del flux d’aire a través de les vies respiratòries. L’aire necessita més força per poder passar i fa vibrar les cordes vocals”, precisa Estivill. L’expert agrega que molts dels factors que poden causar els roncs solen estar relacionats amb la constitució física. “Tenir un coll curt i ample i una barbeta petita i tirada enrere propicien molt la relaxació de la faringe, i en conseqüència els roncs.” Així mateix, “les persones amb obesitat també acostumen a roncar més”. Entre els factors externs que ho propicien, Estivill destaca “el consum de substàncies relaxants, des d’hipnòtics i ansiolítics fins a l’alcohol”.

El doctor alerta que els roncs són sovint un símptoma de trastorns greus, com l’apnea del son, un terme que serveix per descriure la interrupció i el reinici reiterats de la respiració durant el descans noctun. “Roncar no sempre és senyal de patir apnees, però les persones que tenen apnees ronquen sempre, per això és important no prendre’s els roncs a la lleugera i buscar un diagnòstic si el problema persisteix”.

L’apnea del son pot desembocar en diverses complicacions per a la salut. “En primer lloc, les persones que pateixen apnees no descansen bé, i això vol dir que l’endemà tindran somnolència, fatiga i irritabilitat”, assenyala Estivill. A la llarga, la manca d’oxigen causada per aquest trastorn “pot afectar el sistema cardiovascular i provocar hipertensió, patologies cardíaques o diabetis de tipus 2”.

Una identificació i un tractament adequats poden minimitzar o fins i tot tallar d’arrel aquesta afecció. Primer de tot, el doctor recomana “fer un estudi del son complet. Que el pacient ingressi en una clínica per monitorar el seu descans i veure quantes apnees té”.

Amb les dades a la mà, es dissenya un tractament personalitzat. “Hi ha diversos mètodes per facilitar el pas de l’aire i acabar amb els roncs. Si el pacient té el coll curt i ample, durant el son es fa servir un petit aparell anomenat CPAP que agafa aire de l’ambient i a través d’una mascareta l’envia al nas.” Si, en canvi, l’apnea està provocada per tenir la barbeta tirada enrere, “es recomana utilitzar un dispositiu d’avançament mandibular, que ha de ser col·locat per un odontòleg”. Si, finalment, la causa és el sobrepès, Estivill remarca que “un canvi d’hàbits i una dieta adient poden ser la solució més efectiva”.

CAL SABER

1. Posició adequada per dormir: Dormir panxa enlaire pot fer que la llengua i el paladar tou caiguin a la part posterior de la gola i causar roncs. Provem dormir de costat, amb un coixí especial si cal.

2. Mantenir hàbits saludables: Si tenim sobrepès, perdre uns quilos ens ajudarà a reduir els roncs. És important seguir una dieta i realitzar exercici de manera regular.

3. Evitar l'alcohol i els sedants: L’alcohol i els sedants relaxen els músculs de la gola, augmentant la probabilitat de roncar. Reduïm el consum d’alcohol i consultem el metge si prenem medicaments relaxants.

4. Horari regular de descans: La falta de son pot augmentar els roncs, ja que fa que el cos busqui un son profund i els músculs es relaxin més del que és habitual. Mantinguem un horari regular de son.