Turisme sobre rodes

L’opció d’anar de vacances amb una autocaravana o una furgoneta camperitzada ha crescut notablement en els darrers anys, convertint-se en una alternativa cada vegada més popular entre els viatgers que busquen una experiència més autèntica, flexible i connectada amb la natura. Llibertat, confort i independència són alguns dels avantatges que aporten aquests vehicles.

Mentre Andorra comença a preparar una regulació d’aquesta pràctica -que ha despertat força polèmica-, cada vegada més ciutadans del país s’hi senten atrets a l’hora de visitar altres països. “A llarg termini, viatjar amb aquests vehicles pot resultar més econòmic que allotjar-se en hotels i menjar cada dia fora”, afirma Cristian Garcia, encampadà de 36 anys. “És cert que la inversió inicial pot ser elevada, però amb el temps, especialment si fas viatges més o menys llargs, els costos es redueixen”, agrega.

“Sens dubte aquesta modalitat de turisme té molts més beneficis que desavantatges”, opina Laia Nebot, veïna d’Escaldes-Engordany de 33 anys. Ara fa tres estius, pocs mesos després de l’esclat de la crisi sanitària de la Covid-19, va decidir camperitzar una furgoneta, tot i que ja havia viatjat anteriorment en autocaravana. “És un estil de vida que m’agrada i em vaig decidir a fer el pas”, comenta.

Des d’aleshores, cada estiu ha fet alguna ruta en companyia del seu xicot. “També has de saber triar molt bé el lloc on vas, perquè hi ha països més oberts que d’altres a l’hora de viatjar amb autocaravana”. En aquest sentit, destaca que destinacions com “França, Alemanya, Països Baixos, Suècia o Noruega són referents. Tens àrees per estacionar a tot arreu, amb molts serveis a l’abast, i pots fer una varietat de rutes increïbles”.

L’autocaravaning també sol ser blanc de moltes crítiques. “Es diu que ho embruten tot, que no deixen ingressos a les destinacions que visiten i que s’acampa en qualsevol lloc”, enumera una font del sector. “Res més lluny de la realitat: que no t’allotgis a un hotel no vol dir que no compris menjar, no vagis a restaurants, no posis benzina, no visitis museus o no realitzis activitats que repercuteixen econòmicament al lloc on vas”, ressalta.

Amb el tema mediambiental passa el mateix. “Per norma general, una persona que viatja amb aquests vehicles acostuma a preocupar-se molt més de no deixar petjada en el medi que el turista convencional. A més, al contrari del que es pugui pensar, la gestió dels residus no és gens complexa”, puntualitza.

“Evidentment que mai se’m acudiria pernoctar en un espai natural protegit, ni llençar la brossa al primer lloc que trobi. És de sentit comú”, assenyala Ferran Martín, escaldenc de 42 anys i també aficionat a viatjar en autocaravana. “Crec que se’ns criminalitza per fer un tipus de vacances poc convencionals i allunyades del que es considera turisme de qualitat, quan potser caldria preguntar-se si la massificació que pateixen moltes ciutats europees pot considerar-se turisme de qualitat”.

I quina opinió hi ha sobre la situació del turisme càmper a Andorra? La font consultada creu que “encara estem a anys llum d’altres països, i és una llàstima perquè aquí tenim molt potencial per atraure aquest perfil de visitant”.

Segons la Laia Nebot, “no és mala idea que es vulgui cobrar una taxa turística per dormir en autocaravanes. El gran problema és que hi ha pocs llocs autoritzats a Andorra i les multes que es volen imposar per pernoctar fora d’aquests espais són massa elevades. No seria més adient oferir primer els serveis adequats i després fixar les sancions, i no a l’inrevés?”.