Odiar des del teclat

És indiscutible que xarxes socials o fòrums com X (abans Twitter), Facebook, Instagram o Reddit han permès a milions de persones compartir les seves opinions i punts de vista amb tothom, fomentant la connectivitat global. No obstant això, també és innegable que aquests mateixos canals han esdevingut, amb el temps, un important espai d’impunitat per a la propagació de la ira i els discursos d’odi.

Així, a mesura que aquest món digital s’ha expandit, molts usuaris han aprofitat l’anonimat per donar curs a missatges violents o inadequats: des d’insults o difamacions contra persones concretes fins a notícies falses que tenen com a propòsit criminalitzar determinats col·lectius, passant per expressions que poden ser fins i tot constitutives d’un delicte d’odi. Abordar aquesta problemàtica no és fàcil, ja que cal trobar un equilibri entre la protecció de la llibertat d’expressió i evitar que les plataformes es converteixin en instruments d’hostilitat.

“Crec en la llibertat d’expressió, però no crec que en nom de la llibertat d’expressió es pugui dir absolutament tot”, opina Alfons Mitjana, veí d’Andorra la Vella de 42 anys. “Com a dret fonamental també ha de tenir els seus límits, perquè no es pot utilitzar per atacar injustament o propagar odi amb notícies inventades”, agrega.

“Indubtablement, els haters, els trolls que es dediquen a provocar i la difusió de notícies falses són els grans perills d’aquesta tecnologia”, alerten fonts de l’empresa especialitzada en protecció de dades Win2win. A tot això, cal sumar-hi la intel·ligència artificial, que “tindrà cada cop més poder per generar continguts falsos”.

Des de Win2win són taxatius respecte a les informacions que circulen per les xarxes socials: “No ens podem creure res del que veiem a Internet: hem de buscar sempre fonts fiables i contrastar tot el que veiem.” Un esforç que “no tothom té capacitat de fer”. Per aquest motiu, apunten que “cada vegada hi haurà més agències de verificació dedicades únicament a comprovar si les notícies virals que corren per la xarxa són reals”.

La relació entre les fake news i els discursos d’odi a les xarxes socials és molt estreta, ja que tots dos fenòmens es retroalimenten i s’amplifiquen. “Quan un usuari es veu repetidament exposat a desinformació que emfatitza determinades ideologies extremistes, pot acabar adoptant una visió totalment polaritzada. Això crea un entorn propici per a la propagació d’aquests discursos”, subratllen des de Win2win.

En el mateix sentit, el psicòleg Tomàs Navarro comenta que “les persones que volen fer mal a algú troben en les xarxes socials un instrument idoni per amplificar la seva veu”. L’anonimat, a més, juga un paper determinant. “Ens permet dir coses que no diríem donant la cara, i això ens dona sensació d’impunitat.” Navarro puntualitza que “l’anonimat en si no és dolent a l’hora de denunciar determinats abusos o situacions de vulnerabilitat, però posat al servei de l’odi és molt perillós”.

Com es pot fer front a aquest fenomen? “El més important és tenir esperit crític a l’hora de navegar per les xarxes, especialment per X, on avui dia no hi ha cap tipus de filtre sobre els continguts que s’hi publiquen”, expliquen des de Win2win. També cal ser “molt selectiu amb la gent que segueixes, i bloquejar o ignorar els perfils que només es dediquen a insultar”, indica Tomàs Navarro. Al seu parer, “és positiu seguir persones de diferents tendències o ideologies, però en cap cas si es mostren violentes o agressives”.