Bolets de tardor

Els boletaires estan d’enhorabona. Després d’una tardor del 2023 desastrosa a causa de la sequera i de les fortes glaçades, la temporada de bolets d’aquest any s’ha iniciat amb bones perspectives gràcies a les primeres pluges del setembre, que han revertit en part l’estiu sec i càlid que havia frenat el seu creixement. Altres condicions per a la proliferació de bolets, com ara l’absència de vent fort i les temperatures moderades, també s’estan produint durant aquests dies, situació que fa augurar una producció abundant.

Amb tot, també cal tenir en compte que la situació es pot capgirar fàcilment. “La temporada pot començar molt bé i empitjorar de cop i volta, o començar amb molta calor i males condicions perquè surtin els bolets i que d’un dia a l’altre comenci a ploure i les temperatures baixin una mica”, comenta Josep Maria Martí, resident a Escaldes-Engordany de 51 anys i aficionat als bolets.

“Fa més de 40 anys que vaig a buscar bolets i he vist temporades de tota mena”, apunta Manel Solé, lauredià de 60 anys. “Aquest any, amb la calor que hem tingut a l’estiu, vaig pensar que seria un desastre, però els primers bolets ja estan començant a sortir. Fa uns dies vaig trobar uns quants rossinyols i ceps”, afegeix.

Des d’Andorra Recerca + Innovació (AR+I), el biòleg especialista en micologia Manel Niell confirma que, ara com ara, les condicions meteorològiques estan sent favorables. “Hi ha hagut humitat, pluja, unes temperatures no gaire fredes... i això és molt bo”, explica. Així i tot, avisa que aquesta situació s’ha de mantenir per garantir una bona collita. “Si deixa de ploure i ve un fred molt intens, pot estroncar la temporada.”

A l’època de tardor, els bolets més populars d’Andorra són el rovelló, el rossinyol i el cep. Aquesta “trilogia de tardor”, com l’anomena l’expert d’AR+l, és coneguda per les seves grans propietats culinàries. El rovelló, en particular, és un dels preferits. Niell puntualitza que en conviuen tres espècies diferents: “El d’avet només surt a les avetoses i té un color salmonat, mentre que el clàssic rovelló de color carabassa creix a les pinedes. També hi ha un altre rovelló, una mica més verdós, que surt sobretot a les àrees de pi negre”. Cada espècie té un gust diferent, però el rovelló clàssic “és el més apreciat”.

També hi ha altres espècies de bolets menys conegudes però igualment valorades, com les murgues i el moixeró, més pròpies de la primavera. “Hi ha milers d’espècies, cadascuna amb les seves característiques i hàbitats”, assenyala Niell.

El biòleg posa molt d’èmfasi en la necessitat de ser especialment prudents en collir bolets. “És indispensable tenir-los ben identificats i no agafar mai res que no coneguem.” Amb milers d’espècies, la confusió és fàcil, i algunes poden ser tòxiques o fins i tot mortals, amb efectes que poden aparèixer al cap d’uns dies del seu consum. Niell insisteix: “No val la pena arriscar-se. Més enllà dels bolets coneguts, comences a entrar en terrenys perillosos.”

Quan es vol identificar un bolet desconegut, la millor manera és collir-lo sencer, sense tallar-lo, i mostrar-lo a un expert. “Si el tallem es poden confondre les espècies. I en general hem de tocar-los el mínim possible”, recomana Niell, perquè els bolets “tenen una funció vital dins els ecosistemes del bosc”.

Un altre punt clau és la preparació. Segons el micòleg, és fonamental cuinar-los bé i no menjar-ne al vespre. “Hi ha bolets que apareixen com a comestibles a les guies, però que poden provocar molt mal de panxa si la cocció no és bona. Cal anar amb molta cura.”