Accessos segurs

L’evolució tecnològica ha digitalitzat tant les tasques diàries que pràcticament necessitem contrasenyes per a tot. Malgrat això, l’adopció de claus segures continua sent una assignatura pendent entre molts usuaris: sembla que no som prou conscients que l’adopció de contrasenyes fortes i difícils de desxifrar constitueix una pràctica essencial per garantir la privadesa i seguretat de les nostres dades. Segons va alertar recentment l’Agència Nacional de Ciberseguretat d’Andorra, “123456” continua sent el codi més emprat al país. Aquest fet posa de manifest una greu mancança de sensibilització sobre la importància de la seguretat digital, especialment en un context en què les tecnologies d’intel·ligència artificial comencen a facilitar també els atacs cibernètics.

“Al mòbil i a l’ordinador hi porto mitja vida: coses de feina, correu, aplicacions, contactes, dades bancàries, accés a documents... intento fer servir un password diferent per a cada servei i sempre de més de vuit caracters”, explica Manel Conde, encampadà de 36 anys, que no entén “la despreocupació de moltes persones” a l’hora de resguardar la informació privada dels seus dispositius.

En el mateix sentit s’expressa Igor Martínez, de 32 anys i veí de la capital. “Fa temps utilitzava la mateixa clau per a tot, però em van hackejar l’accés al correu i des d’aleshores faig servir un gestor de contrasenyes. És molt còmode i fàcil d’utilitzar”, assegura.

Jaume Diez, delegat de protecció de dades a l’empresa Win2Win, alerta que “cada vegada és més arriscat tenir contrasenyes fàcils, ja que amb l’eclosió de la IA s’han facilitat els ciberatacs”. Seguint les seves recomanacions, una bona paraula de pas ja no hauria de tenir simplement vuit caràcters, sinó entre dotze i setze. “Cal combinar majúscules, minúscules, números i caràcters especials, evitant patrons comuns com la paraula contrasenya, dates o noms que siguin significatius per a l’usuari o seqüències correlatives de números o lletres”, afegeix.

Una estratègia efectiva és “utilitzar una frase llarga que només nosaltres coneguem, substituint algunes lletres per símbols o números. Per exemple canviar una a per una @ o una e per un 3. Això incrementa significativament la dificultat de desxifrar-la”, apunta l’expert.

Diez subratlla que “a cada lloc hem d’utilitzar una contrasenya diferent i que sempre sigui robusta”, tot i que admet que “recordar-les totes pot ser un desafiament”. Per això, aconsella diverses opcions: “podem tenir-les apuntades en un lloc on només nosaltres poguem accedir o fer servir un gestor de contrasenyes”. Aquests programes “poden generar contrasenyes automàticament, canviar-les sovint i automatitzar l’accés als diferents llocs. Només cal recordar una contrasenya mestra per entrar a aquest gestor”, indica.

Per als comptes més sensibles, com els bancaris, és fonamental habilitar el doble o fins i tot triple factor d’autenticació. Tot i que el sistema més comú és un codi enviat per SMS, Diez avisa que “avui dia aquest mètode també pot ser vulnerable als atacs”. Una alternativa més segura és afegir un sistema addicional, com el reconeixement mitjançant empremta digital.

També cal anar amb compte amb l’opció que ofereixen molts navegadors de recordar les contrasenyes dels diferents llocs que visitem. Una funció, segons Diez, totalment desaconsellable, ja que “pot comprometre la nostra seguretat digital si ens roben el dispositiu”.