En mode ‘off’

En un món on la tecnologia ha difuminat les fronteres entre la vida personal i laboral, el dret a la desconnexió digital s’ha convertit en un tema de debat recurrent. Amb la proliferació del teletreball i l’ús de dispositius mòbils per a la feina, molts treballadors es veuen atrapats en una jornada laboral que sembla no tenir fi. Les expectatives d’estar disponibles en tot moment, fins i tot fora de l’horari establert, generen una pressió constant que pot afectar la salut mental i física.

La Gemma (nom fictici), administrativa en una empresa de serveis, confessa que cada vegada li costa més desconnectar. “Motes vegades, quan surto de la feina, continuo rebent correus electrònics i missatges de WhatsApp de clients i companys. És com si la jornada laboral no acabés mai”, explica.

Una situació similar vivia fins fa uns mesos Òscar González, enginyer informàtic de 36 anys i resident a Escaldes-Engordany. “De vegades, els caps de setmana rebia trucades per solucionar problemes urgents. Encara que no fos obligatori respondre, la pressió de quedar malament o perdre oportunitats feia que acabés atenent-les.” Finalment, l’empresa va establir un protocol de desconnexió digital. “Es van marcar uns horaris d’atenció i unes guàrdies mínimes repartides entre tots els treballadors”, comenta.

Segons el doctor Rafael Sarandeses, expert en medicina laboral, la hiperconnexió té un impacte directe en la salut. “Si has marxat de cap de setmana, o estàs esquiant, i mentrestant vas contestant als missatges de feina, realment no estàs en temps d’oci. Hem de tenir la capacitat de desconnectar mentalment de les obligacions laborals”, assenyala.

L’especialista destaca que l’exposició contínua a estímuls digitals manté actius els mateixos esquemes neurosensorials que quan estem a la feina, impedint el descans real. “Fer servir el mòbil per a assumptes laborals fora de la feina és com tenir un cap al costat les 24 hores. Això genera estrès i afecta el cicle circadiari, que regula el son i el descans”, assenyala. D’aquesta manera, “cal apagar o silenciar el mòbil quan no és imprescindible. Els senyals auditius dels missatges provoquen pics d’adrenalina i de cortisol que ens mantenen en alerta constant”.

La psicòloga Sílvia Palau també adverteix de les conseqüències de no desconnectar de la feina. “La disponibilitat absoluta genera estrès crònic i pot portar al burnout, un estat de sobrecàrrega laboral que deriva en ansietat i depressió.” En general, agrega, “els treballadors no s’adonen de la seva hiperconnexió fins que algú del seu entorn els alerta”, ja que veuen “que no són capaços de gaudir de temps de qualitat amb la família o la parella”. Palau lamenta que “molta gent ha d’estar demostrant rendiment constant, quan això genera molta pressió i pot desencadenar problemes greus de salut mental”.

No és només el treballador qui ha d’establir límits. Una part important de la responsabilitat també recau en les empreses. “Cada corporació ha de fomentar uns protocols que respectin el temps de desconnexió”, apunta Palau, qui assegura que a Andorra “ja comença a haver-hi conscienciació en aquest sentit”.

La psicòloga també destaca que la regulació ha de preveure diverses situacions: “Hi ha càrrecs en què la disponibilitat fora d’hores és necessària, com les guàrdies mèdiques o del sector tecnològic, però això s’ha de regular i retribuir adequadament. Les empreses han d’entendre que no poden exigir una disponibilitat constant sense compensació.”