País 100% accessible

El nou projecte de llei d’accessibilitat universal, presentat la setmana passada, suposa un pas endavant per a la inclusió de totes les persones, independentment de les seves capacitats. La normativa pretén garantir que tant els espais públics com els privats compleixin uns requisits mínims d’accessibilitat, incloent-hi no tan sols la supressió de barreres físiques, sinó també de les cognitives i sensorials.

“És cert que el centre d’Andorra la Vella i Escaldes és totalment practicable, però encara hi ha carrers amb pendents impossibles o voreres sense rebaixar”, explica Antonio Lanzas, un turista de 58 anys que es desplaça en cadira de rodes i que visita sovint el país. “Hi ha botigues on em costa entrar perquè tenen graons a l’entrada i no tenen rampa, i m’han d’ajudar la meva dona o els meus fills”, assenyala. En la seva opinió, la llei pot ser un gran pas endavant, però només si s’aplica bé. “No serveix de res tenir una regulació si després no es controla que es compleixi.”

En qualsevol cas, les principals associacions celebren la iniciativa. “És molt positiu, la llei era totalment necessària”, afirma Agustina Grandvallet, presidenta de l’Associació de Persones amb Diversitat Funcional d’Andorra (Amida). Destaca que l’antiga legislació no preveia aspectes com ara els problemes cognitius, de visió, d’audició o trastorns com l’autisme, i que la nova normativa s’ha treballat conjuntament entre diverses entitats, cadascuna des de la seva àrea. “Aquest procés participatiu era important, perquè s’ha volgut fer una llei en què tothom tingui cabuda, tota la població.”

El nou marc legislatiu posarà el focus a adaptar no tan sols edificis i infraestructures públiques, sinó també espais privats com ara comerços i restaurants. “En les noves construccions ja serà obligatori incorporar mesures d’accessibilitat, especialment en establiments comercials”, explica Grandvallet. Tanmateix, admet que no tots els espais podran adaptar-se completament. “Hi ha entorns impossibles d’adaptar. S’ajustaran el màxim possible, però no podrà ser. Arquitectònicament, alguns edificis no podran tenir ascensor, com passa amb els que són patrimoni històric i cultural.”

Pel que fa a l’accessibilitat viària, es posarà èmfasi a millorar les voreres, un aspecte en què queda molta feina per fer, ja que “encara trobes forats en moltes voravies”. També hi ha rampes que són molt difícils de pujar si no és amb ajuda”, assenyala Grandvallet. Entre els projectes que destaca hi ha la millora les voreres que connecten Sant Julià de Lòria amb Andorra la Vella per fer-les perfectament accessibles, així com la modernització dels ascensors públics.

Des de la Federació Andorrana d’Associacions de Persones amb Discapacitat (FAAD), la seva presidenta, Diana Figueras, es mostra satisfeta que la nova llei “tingui en compte totes les barreres, no tan sols les arquitectòniques”, tot i reconèixer que “hi haurà qüestions difícils d’aplicar”, com poder estudiar llengua de signes o braille al país més enllà dels cursos d’iniciació. “No pot ser que els nens invidents siguin analfabets”, lamenta, a l’hora que reivindica que l’estudi d’aquests llenguatges “no es limiti només a les persones afectades i a les seves famílies”.

D’altra banda, Figueras confia que, amb el nou text, “també s’implementin els semàfors acústics o el paviment amb relleu podotàctil, molt importants per a l’autonomia de les persones amb problemes visuals”. Són qüestions “en què molta gent no pensa, però que són imprescindibles per a moltes persones”.