Fer sempre tard

La puntualitat ha estat tradicionalment considerada una qualitat admirable, especialment en l’àmbit professional. Arribar a l’hora indicada a una reunió, a una cita o a un esdeveniment social transmet respecte, responsabilitat i organització. Tot i això, no tothom percep el temps de la mateixa manera. Hi ha persones que semblen tenir un rellotge intern precís i mai arriben tard, mentre que d’altres viuen en una lluita constant contra el rellotge.

Però, per què hi ha gent puntual i gent impuntual? Hi ha algun aspete psicològic que expliqui aquestes diferències? Segons el psicòleg Tomàs Navarro, es tracta d’hàbits molt difícils de canviar. “Són comportaments que, en bona part, es poden vincular a un tret de personalitat: és una cosa que passa sempre. Per això hi ha gent que arriba tard sistemàticament”, comenta.

“M’agrada ser puntual, però he conegut molta gent que sempre arriba tard”, relata Esteve Pueyo, veí de la capital de 41 anys. “Al final t’hi acostumes i t’adaptes als seus horaris: si ja sé que algú es retardarà, jo acabo fent el mateix.”

De fet, cadascú percep el pas del temps de manera diferent. Algunes persones tenen una noció més ajustada i realista del temps necessari per completar una tasca o desplaçar-se a un lloc, mentre que d’altres tendeixen a subestimar-ho. Navarro explica que hi ha gent que “simplement calcula malament el temps. No aconsegueix quadrar la realitat amb el que té al cap, no n’és conscient”. Això provoca retards constants, ja que “aquestes persones no preveuen el temps real que necessiten per arribar a lloc puntualment”.

També hi ha qui prioritza el seu temps per sobre el dels altres, una actitud que frega l’egoisme. “Són persones que quan estan per una cosa no poden atendre res més, però després no les facis esperar a elles perquè s’enfaden.” Aquest comportament sol generar tensions en les relacions, especialment en entorns professionals o en cercles socials on la puntualitat és essencial.

La planificació és un altre factor clau. Hi ha qui té dificultats per organitzar el temps de manera eficient, la qual cosa els porta a no preveure correctament quant trigaran a realitzar determinades tasques. “És gent incapaç de planificar. En el seu cap no pensa que no arribarà”, apunta l’especialista. “Aquestes persones sovint es troben corrent a última hora, intentant compensar la seva manca de previsió”, agrega.

També cal tenir en compte les distraccions. Navarro comenta que hi ha persones que “es distreuen o es despisten amb altres coses i no compleixen amb els horaris”. La facilitat per perdre el fil del temps, ja sigui per estar immers en una tasca, entretenir-se amb el mòbil o deixar-se portar per l’entorn, “ens pot fer arribar tard de manera recurrent”.

El psicòleg afirma que, tot i que és difícil, hi ha estratègies per erradicar la impuntualitat. Així, suggereix utilitzar tecnologies com ara alarmes o recordatoris al mòbil. “Això dona molt bon resultat”, subratlla. A més, “hi ha aplicacions que permeten calcular quant pots trigar a arribar a un determinat lloc a partir de la teva ubicació”. Aquests mètodes ajuden les persones a ser més conscients del pas del temps i a ajustar millor les seves previsions.

També és fonamental “diferenciar entre un imprevist i una cosa sistemàtica”, recalca Navarro. Per exemple, “el trànsit pot ser un obstacle inevitable en un moment puntual”, però recorda que “hi ha persones que, per norma, no preveuen que a certes hores hi ha embussos, i això es reflecteix en una manca de planificació”.