Carnaval, t'estimo

Llums, colors, alegria, música... en definitiva, festa. Per a molts això és el Carnaval, el moment perfecte per desinhibir-se i sortir al carrer. Això sí, sent una altra persona. Perquè arriba el moment en què, per una vegada a la vida, ningú et jutja per posar-te una careta o una disfressa i jugar a ser una altra persona o personatge. Aquesta festivitat és l’excusa perfecta per trencar amb el que s’estableix i gaudir.

Andorra també se suma a aquest ambient de festivitat i ja prepara el seu programa d’activitats, que inclouen rues, esdeveniments gastronòmics i tallers que faran que petits i grans surtin de la rutina. De fet, els escolars d’arreu del país ja van donar la benvinguda al Carnaval amb la tradicional rua d’escoles. Una activitat que preparen durant tota la setmana, en què cada dia han de portar els mitjons desparellats, la roba del revés, quelcom divertit al cap o anar disfressats a classe.

Per a Carlos Melo, propietari del CrossFit les Valls i resident a Encamp des de fa 17 anys, el Carnaval al Principat “no aconsegueix enganxar-me”. Melo és originari del Brasil i, és clar, en aquest cas les comparacions són odioses. “La veritat és que no tenen res a veure. Allà són cinc dies de festa sense parar.” Amb tot, comenta que abans ho celebrava al box amb els seus clients, però ho va deixar de fer “perquè era complicar-se massa”.

El Xavi Jiménez, de 35 anys i resident a la capital, és tot el contrari. “A un dels nostres fills, com que té els cabells llargs, li vam fer un volcà al cap i li vam posar dinosaures als cabells.” Però la diversió no acaba aquí, “el cap de setmana fem un sopar amb els amics i anem a veure les activitats que hi ha al carrer”, diu Jiménez.

A casa del Xavi tothom es guarneix. “Als nens, normalment, els comprem alguna disfressa”, i afegeix que “per a nosaltres moltes vegades en reciclem alguna d’anys anteriors o fem quelcom més casolà”. Les temàtiques que escullen els fills de l’Àlex són d’allò més diverses: “En tenim de ninja, de la patrulla canina, de dinosaures, de pirates, de dracs... es posaran una d’aquestes per a aquest any.”

Toni Mingorance, propietari de la botiga Party Fiesta de la capital, nota l’ambient festiu d’aquestes dates: “Hi ha molta gent des de fa dues setmanes i encara queda una setmana”, i afegeix que “pocs es fan la disfressa a casa”. Enguany, “estem venent molt maquillatge i també molts accessoris”, comenta Mingorance, sobretot per als infants. Amb tot, apunta que “a partir d’aquesta setmana vindran més adults, tot i que alguns ja han comprat la seva disfressa”.

L’acte principal a la capital és la desfilada conjunta amb Escaldes-Engordany, que se celebra l’1 de març, amb una botifarrada final per recuperar energies. A Canillo, el mateix dia desfilaran els tradicionals arlequins i es farà la penjada del Carnestoltes. A Encamp s’ho prenen molt seriosament i més de 100 joves col·laboren amb la comissió de festes, que des del setembre prepara les activitats. “El Carnaval és de lluny la festivitat que més feina ens comporta”, manifesta Christian Fernandes, membre de la comissió. El Ball de l’Ossa és l’acte central per als encampadans, però el Judici als Contrabandistes és molt important per “criticar les coses que es fan al país, donem veu al malestar social”, sempre amb un toc d’humor.

El Carnaval és el moment idoni per fer el ridícul sense que ningú et miri malament, l’excusa perfecta per celebrar la vida. El Carnaval és alegria, diversió, compartir amb les colles, els amics, riure, oblidar-ho tot... No és casualitat que Celia Cruz cantés “no hay que llorar, que la vida és un carnaval y las penas se van cantando”.