Digitalitzar per crear riquesa i atreure talent

Posar la tecnologia al servei del ciutadà i de les empreses. Aquest és l’objectiu del Pla de Transformació Digital (PdTDA), que sota la marca Andorra Digital busca millorar la competitivitat de les empreses i atreure noves inversions. “En el mitjà i llarg termini, la visió que tenim és la d’una economia i societat més eficient i àgil, amb molta capacitat d’atracció i oberta al món”, assenyala el secretari d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics, César Marquina, que conclou que l’objectiu final és disposar d’un país “més resilent”. “S’ha demostrat al llarg de la pandèmia que els països altament digitalitzats són els que millor se n’han sortit”, conclou.

El programa, catalogat d’estratègic per part del Govern, va molt més enllà de la implantació de l’administració electrònica i la reducció de tràmits i terminis en l’obertura de nous negocis, mesures que per si soles ja incentiven la creació d’activitat, també busca convertir Andorra en un país de referència en aquest àmbit, que atregui empreses d’alt valor afegit, i transformar digitalment el teixit productiu del país. La diagnosi indica que hi ha molt camí per recórrer ja que la meitat de les empreses no tenen un full de ruta per a la transformació digital i el 96% consideren que el gruix de la seva plantilla no té les capacitats digitals suficients, segons l’Estudi sobre maduresa digital elaborat per la consultora Iniced amb la col·laboració de MoraBanc i la Cambra.

L’estratègia s’alinea en diversos fronts. Des del punt de vista legislatiu es tracta d’adaptar l’actual marc amb la modificació de textos com els codis de l’administració i penal o la Llei de protecció de dades. També és necessària la regulació de les noves activitats i estructures digitals necessàries a través de les lleis d’actius digitals i de l’economia digital, emprenedoria i innovació, les dues a tràmit parlamentari en aquests moments.

Tant o més important que l’atracció d’empreses i talent digital és la preparació del teixit empresarial andorrà per al nou paradigma. I es farà amb mesures d’acompanyament i amb una nova línia de finançament associada a la digitalització. El mateix cap de Govern, Xavier Espot, va anunciar durant el debat d’orientació política que s’està treballant amb el Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa en el finançament per articular un programa de subvencions i crèdits tous que permeti “incentivar la transformació digital del sector privat”. L’impuls de l’activitat en l’àmbit digital ha de generar, com apunta Marquina, una nova oferta-demanda interna al país.

El programa Andorra Digital no es pot dur a terme tan sols des del sector públic; requerirà la implicació de la ciutadania “des de l’adhesió i la participació en les iniciatives que es llancin mostrant una actitud positiva envers el canvi”, i “de les empreses andorranes, del seu talent i les seves capacitats, perquè ens ajudin a tirar-lo endavant”.

El teixit empresarial és un dels àmbits en què posarà més èmfasi Andorra Digital a través del programa de suport específic destinat a les petites i mitjanes empreses, un pla articulat a través de tres eixos: la transformació dels models de negoci, l’adaptació i flexibilitat dels serveis i la millora del coneixement dels clients i la maximització de resultats.

Les mesures adoptades dins del pla de transformació digital no només han d’eliminat barreres per a ciutadans i empreses, també repercuteixen en una reducció de costos. Per citar dos exemples, els canvis introduïts en el procediment de renovació de passaports han significat un estalvi de 2.000 euros mensuals i el de cartes grogues i matrícules, 2.700 euros. Una de les mesures importants que ja ha vist la llum és la digitalització de les declaracions de duana que no tan sols han comportat un guany en agilitat i eficiència, sinó que han eliminat la paperassa de les més de 300.000 operacions que es registren anualment.

El desenvolupament del pla passa per dos aspectes transversals. És crucial la definició del model d’intercanvi d’informació entre administracions, empreses i privats que l’hagin lliurat voluntàriament i n’hagin autoritzat l’ús. Igualment cal protegir l’ecosistema de serveis digitals amb la creació de l’agència nacional de ciberseguretat.

Marquina indica que s’ha dissenyat aquest programa com un projecte quadriennal entre el 2020 i el 2023. “Això no vol dir que d’aquí a dos anys Andorra sigui el 100% digital. Aquest és un procés permanent amb continuïtat en el temps. Hem de ser capaços d’anar incorporant els avenços tecnològics amb l’objectiu de guanyar qualitat de vida per als ciutadans i avantatge competitiu per a les nostres empreses”, explica.

El projecte de transformació ocupa un lloc primordial en l’estratègia del Govern i en dotació pressupostària amb una inversió de 20,6 milions d’euros. El full de ruta d’Andorra Digital inclou 131 iniciatives planificades en el temps segons la prioritat, complexitat i cost, distribuïdes en vuit verticals: Govern, salut, turisme, comerç, mobilitat, educació, ciutadà i justícia. Aquestes actuacions es duen a terme amb quatre màximes: la seguretat, la simplicitat, la transparència i la confiança.

LLEI ECONOMIA DIGITAL

L’adaptació del marc normatiu inclou una llei especifica d’economia digital, emprenedoria i innovació.

CERIFICAT ELECTRÒNIC

L’interès creixent i la posada en marxa de l’aplicació AndorraSalut han fet créixer un 123% els certificats digitals.

TRANSVERSALITAT

El programa compta amb més de 35 actors dels sectors públic i privat i un centenar d’interlocutors.

PERFILS DIGITALS

El programa treballa per afavorir i fomentar les competències digitals de la ciutadania i de les empreses.

UNA NOVA MARCA

El paraigua de la marca Andorra Digital agrupa el programa de transformació digital i totes les iniciatives en aquest àmbit.

CIBERSEGURETAT

El Govern ha creat l’agència de ciberseguretat nacional amb un marc legal alineat amb la Unió Europea.

DIAGNOSI

25

Plaça que ocuparia Andorra al rànquing europeu de maduresa digital

53%

Percentatge d’empreses que no tenen full de ruta digital

95%

Percentatge de tràmits que no es poden fer telemàticament

1.300 tràmits administratius en revisió

El mapa de processos per a l’agilització administrativa ha permès identificar 1.300 tràmits que seran objecte de revisió. En el darrer any s’ha simplificat el procediment d’obertura de comerç reduint-se en un 50%. També s’ha digitalitzat el dipòsit de comptes i la declaració tributària per a treballadors per compte propi i empreses. El treball prioritza els tràmits en funció de la importància per l’administrat i per evitar que l’administració esdevingui un fre. Per exemple, el pas de l’autorització prèvia a la verificació posterior gilitza els permisos per a noves activitats lliurats pel Govern.