Objectiu: digitalització

Amb la crisi sanitària provocada per la Covid-19 i la consegüent paràlisi que va patir l’activitat econòmica i social durant uns quants mesos, el món ha estat testimoni d’una transformació sense precedents, produïda en un temps rècord. Les paraules canvi i capacitat d’adaptació s’han convertit així en el leitmotiv del pas següent: establir les bases d’un futur que reculli les tendències que fa mesos semblaven merament temporals però que han vingut per quedar-se.

Una és, sens dubte, la digitalització. Amb la pandèmia, les empreses van haver d’adaptar els processos i serveis a un entorn on les restriccions a la mobilitat eren la nova norma, un fet que va castigar durament l’economia del Principat, que, juntament amb el sector financer, té el comerç i el turisme com a pilars fonamentals. Així, tendències com el teletreball, el comerç electrònic o els tràmits via telemàtica han passat a formar part del dia a dia pel canvi dels hàbits de vida i consum.

És en aquest punt que la digitalització juga un paper decisiu, cal actuar per no quedar-se enrere. Perquè, com explica Francisco Gibert, soci responsable de KPMG per a Catalunya, Balears i Andorra, “el món està experimentant grans canvis i el futur ofereix nous reptes però, sobretot, grans oportunitats que Andorra pot aprofitar si aborda un procés de digitalització amb una visió estratègica”. En aquesta línia, el Principat, mitjançant el Programa de Transformació Digital pilotat per Andorra Digital, ha fet un pas endavant amb l’objectiu de posicionar-se com a líder en innovació i integració tecnològica en l’àmbit internacional amb la tramitació al Consell General al juliol del projecte de llei d’economia digital, emprenedoria i innovació elaborat pel Govern. Un pla que situarà Andorra entre els països capdavanters en innovació i li proporcionarà una imatge d’estat compromès amb les necessitats dels ciutadans.

Per assolir la meta compartida de fer d’Andorra un territori reconegut per la digitalització, la col·laboració és clau. Per un teixit empresarial que integri la tecnologia en les decisions estratègiques, com una eina d’eficiència i eficàcia en la gestió o la relació amb els clients, per oferir una millor experiència de client, més personalitzada i adaptada a les necessitats d’un consumidor que està més informat que mai, més exigent i, és clar, més digital. Però que camini de la mà de les administracions perquè aquesta transformació formi part d’un tot. “Tant l’administració com les empreses han d’estar alineades per entendre els principals reptes a què han de fer front amb la digitalització, perquè no totes les organitzacions tenen les mateixes necessitats i un model que serveix per a una companyia pot no funcionar en una altra”, destaca Alexandre Haase, responsable de KPMG a Andorra.

A més d’un canvi al múscul empresarial, l’acceleració en l’adopció de la tecnologia ha d’establir un nou model de relació entre l’Administració i els administrats (ciutadans i empreses). Una relació fonamentada en la proactivitat, en què les dades serveixin per oferir serveis personalitzats, amb nous procediments, tràmits i eines d’accés electrònic que simplifiquin i optimitzin els processos i situïn l’administrat al centre. Per això, cal programaris de gestió econòmica, de recursos humans, sol·licituds a sistemes, entre d’altres, i s’ha de realitzar coordinant les entitats públiques per establir un únic model interoperable.

Malgrat tot, “no es tracta de passar a digital tot el que abans era en paper, sinó que la transformació digital consisteix a redissenyar el model, prioritzar les necessitats de l’administrat i donar solució als reptes de futur de manera simplificada i optimitzada”, indica Jordi Oliver, soci de consultoria de KPMG a Andorra i Catalunya. Per això, perquè aquest procés culmini amb èxit, és fonamental treballar en la capacitació més que en la formació, en formes de treball col·laboratives i multidisciplinàries perquè totes les persones involucrades en aquest canvi profund tinguin els coneixements per redissenyar els processos end to end.

En paral·lel hi ha un factor fonamental que no es pot deixar de banda: la ciberseguretat. A mesura que es digitalitzen processos i serveis augmenta l’exposició i la vulnerabilitat als ciberatacs, per la qual cosa aportar transparència i confiança a les empreses, administracions i la societat és crucial. Per això, “cal que es defineixi un nou marc al voltant de la ciberseguretat i la interoperabilitat, perquè el model electrònic resultant generi la màxima confiança en els administrats i compleixi els màxims estàndards de seguretat”, afirma Sergi Gil, soci de Ciberseguretat de KPMG a Espanya.

La ciberseguretat s’ha convertit, segons la darrera edició del Global Risks Report de World Economic Forum, en una de les principals amenaces mundials. Andorra no n’ha estat cap excepció, i ja ha patit diversos atacs els últims anys, on els ciberdelinqüents pretenien saturar la xarxa mitjançant la generació de trànsit maliciós. Per fer front a l’amenaça i disposar d’un pla de resposta, els governs tenen la responsabilitat d’assumir el lideratge de la ciberseguretat implementant procediments que permetin controlar i gestionar els riscos existents i impulsant polítiques i normatives de ciberseguretat, com ja està fent la UE amb el desenvolupament de la directiva NIS.

En definitiva: l’aposta per la digitalització no pot tenir marxa enrere i el moment de prendre mesures és ara. I de fer-ho d’una manera coordinada, integrant-la al teixit productiu i acompanyant-la d’una fèrria protecció de la seguretat a la xarxa, perquè Andorra senti bases de la recuperació i, encara més, la construcció d’un nou futur, que es presenta optimista. No en va, l’agència de qualificació creditícia Standard & Poor’s refermava la qualificació d’Andorra i feia pública l’expectativa de repunt econòmic després de l’aturada temporal de la pandèmia.

Seguir l’estela de l’administració

Alexandre Haase,Director de l’oficina de KPMG a Andorra

De mica en mica anem recuperant la tan preada normalitat sanitària i social, gràcies a la remissió de la pandèmia que, segons les darreres dades, estem vivint. Hem hagut de canviar molts dels nostres processos i hàbits durant aquests quasi dos anys. I, com ja s’ha repetit fins a la sacietat, aquesta pandèmia ens ha forçat a prendre decisions que han accelerat el procés de transformació digital. Des de l’Administració pública amb el programa de Transformació Digital impulsat per Andorra Digital, fins al teixit empresarial, passant pels diferents sectors de l’economia, hem hagut d’evolucionar i desenvolupar noves formes de treball i d’organització que pensàvem que trigarien anys a ser necessàries. L’Administració hauria de ser l’exemple a seguir en aquest procés, i va pel bon camí. Al juliol es publicava la notícia que el Govern aspira que el 80% dels tràmits es puguin fer telemàticament el 2023. És una proposta encertada i molt ambiciosa, tenint en compte que, quan es va fer aquesta declaració d’intencions, els tràmits que es podien realitzar sense presentar-se a les instal·lacions públiques eren inferiors al 5%. Aquesta digitalització, a la qual s’han d’unir els comuns, no tan sols beneficiarà l’Administració, augmentant-ne l’eficiència i, per tant, millorant la relació amb els ciutadans i els inversors; també suposarà un avantatge molt competitiu per al turisme, el nostre principal motor econòmic. Hem d’aspirar a oferir una experiència òptima per al turista, posant-nos com a ambició ser un referent mundial en termes de tourism experience. Aquest objectiu inclou tant el desenvolupament d’aplicacions o experiències innovadores com la millora en l’experiència dels serveis presencials per als turistes, amb un tracte proper i d’alta qualitat, ofert com a mínim en català, castellà, francès i anglès.