Quan la salut és digital

El pla de digitalització de la salut va arrencar fa aproximadament un any i mig emmarcat en el pla de transformació digital llançat pel Govern. El primer pas va ser agrupar al voltant de la història clínica electrònica compartida tota la informació que s’havia generat en diferents repositoris sobre l’estat d’immunització de la població amb la covid, tant per vacunació com per haver passat la malaltia. La informació es va convertir en l’embrió del que ha d’acabar sent un data lake de salut del país, un gran magatzem de dades. El treball es va complementar amb una enquesta digitalitzada llançada pel ministeri de Salut a la població via SMS per conèixer quines de les persones que havien passat la malaltia tenien símptomes persistents i orientar-les cap als professionals sanitaris.

El fet més rellevant del procés de digitalització progressiva ha estat el llançament de l’app de Salut d’Andorra, un instrument clau que té l’objectiu d’erigir-se en la forma més comuna, ràpida i àgil de relació del ciutadà amb el sistema sanitari. Inicialment, va estar molt orientada a reflectir la informació de cada persona respecte a la seva infecció i/o immunització per la covid i a generar un certificat digital en format QR avalat per la Unió Europea per als viatges internacionals en uns moments de restriccions severes de mobilitat. La utilitat del certificat va impulsar l’app perquè en aquells moments inicials quasi el quaranta per cent de la població se la va descarregar al mòbil.

L’evolució de la pandèmia ens ha portat a una altra fase de brots epidèmics recurrents de menor gravetat i que ja no generen restriccions tan estrictes. Per tant, ara els esforços s’han concentrat a anar desenvolupant noves funcionalitats de l’aplicació per reforçar la connexió del ciutadà amb el sistema sanitari. L’empoderament efectiu i real li permet esdevenir autoresponsable de la preservació de la seva salut. Amb això l’app de Salut ha adquirit un rol en sintonia amb la d’altres països de l’entorn però també amb peculiaritats andorranes i innovadores.

S’hi han introduït funcions que faciliten el seu ús, com són la reentrada a l’app mitjançant reconeixement facial o l’empremta digital, o l’accés dels progenitors a la informació de salut dels fills menors de setze anys. Però les funcionalitats més operatives recentment incorporades o de molt propera incorporació són l’accés als informes mèdics d’urgències i d’hospitalització, l’accés a les imatges radiològiques de la història clínica electrònica, la concertació de cites on-line dels serveis sanitaris del SAAS i l’accés telemàtic amb videotrucada de les visites no presencials amb els metges, que també es pot realitzar a través de la web. Entre les opcions més interessants que introdueix la plataforma hi ha les enquestes o requeriments dels professionals sanitaris per a l’obtenció de resultats de salut (són els anomenats PROMs-Patient Related Outcomes Measurement), o fer arribar a aquests professionals informació per part del pacient de la seva percepció sobre un determinat problema de salut (Patient Related Experience Measurement-PREMs).

L’app s’enriquirà amb diversos desenvolupaments els pròxims mesos. Es preveu que es pugui fer servir per a la prescripció electrònica de medicaments en una primera fase i, posteriorment, també per a la seva dispensació a les farmàcies. El full de ruta inclou la incorporació progressiva d’altres informes de salut com els resultats d’analítiques o d’altres proves diagnòstiques; informació predictiva com pot ser el risc genètic de patir una malaltia o la probabilitat genèticament modulada de respondre adequadament a una determinada medicació; o la monitorització des del domicili dels principals paràmetres de control de malalties cròniques com la pressió arterial, el ritme i la freqüència cardíaca, la saturació d’oxigen, la glicèmia o les fases i la qualitat de la son. En aquest sentit, ja s’ha començat una prova pilot dins del projecte Aptitude monitoritzant amb rellotges intel·ligents les pautes d’exercici físic prescrites per la gent gran amb l’objectiu de controlar amb seguretat l’activitat i hàbits que els ajudin a millorar les seves capacitats intrínseques i a retardar la seva fragilitat.

Totes aquestes iniciatives de digitalització avançada de la salut i del benestar de les persones que s’ha iniciat a Andorra ja han despertat l’interès de prestigioses institucions acadèmiques i empreses internacionals, que veuen en aquest país i en aquest projecte un lloc ideal per desenvolupar proves de concepte que després es puguin estendre a altres països i generalitzar-se internacionalment, generant un alt valor social i econòmic.

AI i ‘Machine Learning’

Un aspecte molt rellevant d’aquest enorme esforç de digitalització és la possibilitat d’explotar analíticament les dades que el registre digital genera mitjançant tecnologies avançades d’intel·ligència artificial, Machine Learning o processos de llenguatge natural, tasca per la qual serà molt important el talent reclutat al voltant del Laboratori Nacional d’Epidemiologia, recentment creat pel Govern sota la tutela del ministeri de Salut i gestionat des del SAAS.