El ciutadà, al centre

La secretaria d’Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions té com com a màxima prioritat el ciutadà. El nou context social i tecnològic ha reforçat la necessitat d’accedir telemàticament a pràcticament tots els serveis, inclosos aquells que necessiten una comprovació segura de la identitat a través dels anomenats certificats digitals. L’acreditació, que permet els ciutadans actuar amb qualsevol servei públic de manera integrada, ens dona una bona mesura del grau de penetració de la cultura digital.

L’evolució en el cas d’Andorra ha estat notable. En tancar-se el tercer trimestre del 2023 hi havia vigents un total de 33.956 certificats, 31.285 dels quals corresponien a ciutadans, 1.254 eren d’empresa i 1.417 estaven assignats dins de l’administració.

Un cop correctament acreditat un ciutadà amb un document equiparable a la signatura manuscrita, disposa a la seu electrònica d’un catàleg de més de 500 tràmits que “pot fer a qualsevol hora i sense necessitat de desplaçar-se a l’administració”, remarca el secretari d’Estat, Marc Rossell. I els administrats cada cop en fan més ús. També durant els nou primers mesos de l’any es van tancar 98.844 tràmits digitals, pràcticament el mateix volum que al llarg de tot el 2022. La xifra representa la meitat del total de tràmits realitzats.

Altres exemples d’èxit són l’APP de Salut, que ofereix catorze funcionalitats diferents i acumula en un any i mig 41.000 descàrregues, o l’app Mou_T_B de la plataforma de mobilitat impulsada per FEDA, que també ha crescut exponencialment. Un total de 14.000 dispositius mòbils la tenen instal·lada. En l’últim any els usuaris actius han crescut un 40% i les sessions mensuals es van situar a l’octubre, just abans de l’arribada dels temporers, en les 350.000 sessions, un 70% més. L’aplicació ofereix informació sobre les línies i horaris de bus, els itineraris, l’estat dels carregadors i de les estacions de Cicland.

I si fins fa poc els certificats digitals s’havien de tramitar presencialment, l’Oficina Virtual d’Atenció Ciutadana (OVAC) permet la gestió per videoconferència d’aquesta acreditació i del número d’identificació administrativa (NIA). “El ciutadà ha d’estar al centre d’una administració disponible 24 hores, set dies a la setmana, amb una experiència més online que presencial”, asse­nyala David Vicente, director d’Andorra Digital. L’aposta telemàtica ha de ser compatible, però amb l’atenció a aquells sectors amb més dificultats. Per minimitzar la bretxa digital és necessari el manteniment dels tràmits físics i incloure un acompanyament que faciliti la transició cap a l’ecosistema digital. Per aquest motiu, Tràmits ha obert una línia presencial exclusiva per a la gent gran.

En l’establiment de sinergies pren un paper determinant la plataforma d’interoperabilitat que permet a les diferents administracions intercanviar dades de manera segura i automàtica en benefici del ciutadà. “S’ha de treballar conjuntament amb els comuns, amb la CASS o el SAAS i amb totes les parapúbliques i societats relacionades amb l’objectiu de millorar i facilitar qualsevol tramitació”, apunta Rossell.

Tots aquests avenços han de canalitzar-se en la creació de la identitat digital que representarà un salt qualitatiu respecte a la certificació actual. La nova cartera digital, una mena de wallet instal·lat als nostres dispositius mòbils, permetrà la gestió de totes les nostres acreditacions i contrasenyes per interactuar tant amb organismes públics –la mateixa administració, el SASS, la CASS o Andorra Telecom, per citar tres exemples– com privats.

Els avantatges són múltiples. Centralitzarà serveis amb la màxima seguretat i privadesa gràcies a la implementació de mecanismes d’autenticació robustos, agilitzarà les gestions i serà compatible amb altres sistemes d’identificació internacionals. La previsió amb què es treballa és iniciar les proves de concepte de la cartera digital a final d’any amb la col·laboració de dues entitats parapúbliques i un banc.

Una altra de les potes del projecte de transformació digital és l’acompanyament del teixit productiu a través del Programa de Digitalització d’Empreses (PDE), que compta amb el suport d’Andorra Digital, Andorra Business i la Cambra de Comerç, i que es va posar en marxa a final del 2022. L’acompanyament, especialment dirigit als petits i mitjans negocis, s’ha estructurat en tres fases. La primera és d’autoavaluació de la maduresa digital, la segona preveu l’assessorament a l’empresari a partir d’aquest diagnòstic a càrrec de les consultores acreditades, un suport finançat parcialment pel programa i que pot arribar al 75% de l’import. El procés es tanca amb la implementació de les mesures, una fase en què el negoci pot optar a crèdits tous amb un tipus del 0,95% i dos anys de carència en què l’interès és assumit pel Govern. El programa està sent objecte d’una revisió per “fer-lo més proper i adaptar-lo a les necessitats de les empreses”, assenyala Vicente.

"L'objectiu és facilitar la vida de la gent i les empreses"

MARC ROSSELL Secretari d'Estat de Transformació Digital i Telecomunicacions Ha agafat les regnes del PdTD. Què en destacaria? La transformació digital exigeix continuïtat. Les línies estratègiques van més enllà d’una legislatura amb el 2030 com a horitzó. S’ha treballat de valent en el marc jurídic i en la plataforma tecnològica –l’anomenat bus d’interoperabilitat– que connecta administracions i el sector privat per aconseguir l’objectiu final de fer més còmoda la vida dels ciutadans i de les empreses. La ciberseguretat ha estat una prioritat? S’ha fet una feina cabdal. En molt poc temps s’ha treballat moltíssim i s’ha generat una cultura de la seguretat de la informació en molt poc temps amb una molt bona resposta de les empreses més exposades, però també de les petites. Quina feina queda per fer des del punt de vista regulatori? És prioritària la regulació dels drets i principis digitals de les persones alineada amb Europa i amb les màximes garanties de compatibilitat. La governança de l’ecosistema digital preveu un tracte preferent de la informació a través de la creació de l’agència de la dada o del treball en tots els sistemes d’intel·ligència artificial, però posant èmfasi en els drets dels ciutadans.