R-evolucionar implica evolucionar

A qualsevol que hagi escoltat parlar dels cicles econòmics de Kondratieff, no li resultaran estranyes les retòriques sobredimensionades ni els incessants testimonis d’autoproclamats experts. La crònica de les grans transformacions tecnològiques ens ofereix molts exemples que, als períodes d’assimilació de tecnologia, els poden precedir moments d’excitació desmesurada.

En el cas d’una tecnologia de propòsit general, com és la intel·ligència artificial (o IA per les seves sigles), el seu adveniment ha vingut acompanyat de vaticinis apocalíptics que ens anuncien el reemplaçament ineludible dels éssers humans en certes àrees i tasques que havíem assumit com a inherents a la nostra condició. Abordar el grau de disrupció d’aquesta revolució tecnològica exigeix, més que mai, ser rigorós i matisar el seu impacte. En tot cas, l’impacte socioeconòmic de la IA ens convida a preveure noves oportunitats econòmiques i a desenvolupar noves habilitats per treure partit de les eines disponibles.

Si bé l’estiu del 1956 a la Universitat de Darmouth ja s’havia encunyat el terme d’intel·ligència artificial, i que no van ser poques les contribucions realitzades en aquella època en el llavors nou camp de recerca, a partir del 2010 la commoció s’ha fet sentir amb més intensitat. Aquest canvi fou degut essencialment a la disponibilitat d’ingents quantitats de dades i informació digitalitzada, a noves tècniques i mètodes d’entrenament i aprenentatge de models de machine learning, i a la major capacitat computacional per dur a terme les operacions matemàtiques implicades en el deep learning.

En aquest context, el rol de la regulació, en especial per a la protecció dels titulars de drets de propietat intel·lectual, és fonamental, no obstant, sol passar desapercebut. És necessari disposar d’autoritzacions per entrenar un model d’IA? En quina mesura es pot realitzar web scraping amb finalitats de data mining? Dues preguntes senzilles que han motivat una incorporació d’última hora d’una obligació exigible als proveïdors de models fundacionals, en el Text de Compromís sobre la Proposta de Reglament d’IA de la Unió Europea, i han motivat diversos litigis als Estats Units d’Amèrica.

Al nostre país, qualsevol estratègia nacional que pretengui tractar des d’una perspectiva holística aquesta revolució tecnològica haurà de realitzar un exercici de ponderació entre, d’una banda, el desenvolupament tecnològic, la innovació i l’accessibilitat a dades i informació, i, d’altra banda, els interessos dels titulars de drets de propietat intel·lectual, a banda d’analitzar altres qüestions relatives, entre altres, a la protecció de dades personals i la defensa de la competència.

De la mateixa manera, es podrien preveure mecanismes complementaris d’atracció d’actors en el sector, que incentivin el seu accés a estàndards internacionals en termes de capacitats computacionals, a normes d’interoperabilitat i a mecanismes de llicència, com els data-pooling agreements, que disminueixin els costos transaccionals associats a les llicències per dur a terme l’entrenament dels models de sistemes d’IA.

Així, el jurista modern haurà d’estar a l’altura i donar mostres de versatilitat a l’hora de trobar solucions i estratègies jurídiques adequades a aquestes realitats.

La regulació sempre ha semblat abocada a anar molt per darrere de l’accelerat ritme de la innovació tecnològica; no obstant, més val que qualsevol iniciativa en aquest sentit sigui producte d’un examen profund i multidisciplinari. Pel que fa a la resta, als qui estem exposats a un món ple d’IA i se’ns adverteix de l’arribada de la fi dels temps, fem algun esforç per adaptar-nos a les seves virtuts, que n’hi ha; en definitiva, ser més ràpid no és ser més llest, però pensar diferent pot ser que sí.

ESTER PERALBA Advocada i fundadora de P.I. Advocats. Màster en dret dels negocis i del comerç internacional per la Fordham University de Nova York, amb especialització en propietat intel·lectual i industrial i competència, i titulada com a especialista en noves tecnologies i propietat intel·lectual i industrial per la Universitat San Pablo CEU de Madrid.

MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ SANTANA Professional del dret a P.I. Advocats Màster en propietat in­tel·lectual i industrial i tecnologies de la informació per la Universitat Carlos III de Madrid i la Universitat Capitole I de Toulouse, especialista en blockchain per Esade, especialista en intel·ligència artificial per la Universitat d’Estrasburg i doctorand en intel·ligència artificial a la Universitat Carlos III de Madrid.