Fintech: viatge per la història recent de les finances i la tecnologia

Els serveis financers tenen una història que es remunta al naixement de les monedes, fa més de 2.500 anys. El segle XX, la innovació s’ha centrat en la creació de nous productes, com ara la titulització hipotecària.

Si avancem fins avui, ens trobem amb les fallides de Silicon Valley Bank o Silvergate; un recordatori que la regulació i la macroeconomia segueixen tenint un impacte profund en l’ecosistema fintech. Tot i el comentat anteriorment, el gran catalitzador va ser l’aparició d’internet, que va permetre posar el client al capdavant i permetre una major accessibilitat (1998 - Paypal).

‘Disruptant’ els models de negoci tradicionals

Els avanços tecnològics sempre estimulen l’emprenedoria, però en la indústria dels serveis financers, un nombre desproporcionat de negocis comença com a resposta als canvis macroeconòmics i reguladors.

La Gran Recessió del 2008 ens va mostrar les vulnerabilitat dels negocis existents, però al mateix temps va permetre la creació de nous negocis. Per exemple, Square va aprofitar la crisi per empoderar petits negocis i democratitzar l’accés a serveis financers, permetent acceptar el pagament amb targetes de manera senzilla.

La reinvenció dels models de negoci no s’atura. Per exemple: crèdits garantits per immobles o vehicles, accés democratitzat als mercats financers o pagaments instantanis. La innovació pot adoptar moltes formes diferents.

Trossejant els serveis financers

Als anys 2000 va començar la desagregació dels serveis financers, l’inici de l’era fintech. Els emprenedors van aprofitar per crear models de negoci centrats en l’usuari, accessibles via web i amb aplicacions mòbils, les quals no tenien les despeses fixes de les institucions financeres (xarxa física, sistemes informàtics, requisits de capital i regulació).

Gestió del patrimoni: un servei financer limitat a grans patrimonis. Van néixer una sèrie de compa­nyies com Betterment, Wealthfront o MyInvestor oferint un producte senzill, assequible i més accessible per a qualsevol tipus d’inversor. D’aquesta manera, s’ampliava el públic que podia accedir a diferents solucions per invertir el seu patrimoni. El boca-orella va permetre el creixement eficient de les plataformes.

Pagaments: acceptar pagaments en línia era molt complex abans del naixement de plataformes com Stripe o Adyen, especialitzades en el processament de pagaments en línia. Aquestes plataformes ofereixen un producte segur, escalable i, sobretot, fàcil d’implementar.

No obstant això, l’estratègia per adquirir clients de manera més efectiva en la fintech per a consumidors ha estat l’oferiment de productes gratuïts. Tot i que són gratuïts, generen ingressos per a la fintech i donen al negoci un avantatge inicial per establir futures vies de monetització. És una estratègia que els bancs han utilitzar durant dècades, captant dipòsits a un tipus inferior als diners prestats.

En la nova fornada de fintechs veiem una hiperespecialització en segments demogràfics concrets (generació Z, gent gran, etcètera). Aquesta proliferació es deu a la propagació de proveïdors d’infraestructura fintech com ara Swan, que ofereix serveis bancaris, o Currencycloud, que dona canvi de moneda i pagaments transfronterers.

SaaS verticalitzat

Vertical SaaS descriu un tipus de programa creat per a una indústria específica (serveis financers, salut, construcció o comerç). Posem l’exemple de Shopify, Magento o Wix, que van oferir una solució per crear botigues de manera senzilla per als comerços electrònics. Addicionalment, permeten la connexió amb passarel·les de pagament, màrqueting i/o logística de manera senzilla.

Amb la tecnologia basada en el núvol, processos i característiques hiperespecialitzades, aquests programes van demostrar que podien substituir solucions existents i crear nous mercats.

En el cas de Klarna, els fundadors van detectar una oportunitat en els préstecs al consum, ja que les entitats financeres no eren àgils a l’hora de prestar el servei i l’experiència d’usuari era feixuga.

Els fundadors d’empreses fintech han de ser conscients que, tot i incidir en els incumbents, és important cooperar amb aquests aprofitant el poder de què disposen (capital, regulació, coneixement, xarxa), però alhora innovar encarant les seves debilitats.

Per exemple, moltes de les fintech s’han construït sobre la xarxa de Visa o Mastercard (i sobre Faster Payments al Regne Unit o PIX al Brasil) o aprofitant els balanços dels bancs per donar préstecs o, fins i tot, oferint productes a la xarxa de clients (com Andbank amb Urbanitae).

Finances incorporades (embedded)

Moltes de les start-ups han aprofitat nous productes i solucions de les fintechs per incorporar-les a les seves solucions existents. D’aquesta manera poden incrementar la facturació i fidelitzar addicionalment els seus clients. Per exemple, el 2022 Shopify va generar més de la meitats dels ingressos per pagaments i finançament a comerciants (recordem que va néixer per la construcció de comerços electrònics).

Estem veient com Apple (sobretot als EUA), Google o aerolínies aposten molt fort per la integració de serveis financers (pagaments, assegurances, serveis bancaris). Aprofiten els seus canals de distribució per proporcionar una experiència de compra millorada i contextualitzada (per exemple, el millor moment per comprar una assegurança de cancel·lació de viatge és al final de la compra d’aquesta).

Gràcies a la proliferació de les APIs (són mecanismes que permeten a dos programes diferents comunicar-se de manera senzilla), a dia d’avui és molt senzill la incorporació de serveis financers mitjançant tercers. Pel que fa a l’open banking (banca oberta), Plaid o Tink són exemples que van permetre l’accés a tercers de les nostres dades bancàries, obrint nous casos d’ús com, per exemple, comprovar que un compte existeix, la capacitat per fer front a un préstec o inclús validar que un pagament ha arribat.

Què ens presenta el futur?

La propera dècada ens aportarà canvis macroeconòmics i reguladors, amb clients amb noves expectatives. Probablement veurem la incorporació de la intel·ligència artificial generativa, l’adopció del blockchain en l’àmbit institucional, pagaments cada cop més ràpids i la incorporació cada vegada més forta del fintech dins de diverses verticals, com ara salut.