Hi ha alguna cosa més enllà de l'arbre?

Aquests temps d’avenços en matèria d’IA ens han deixat en un estat de ressaca pel que fa al debat al voltant de la tecnologia. L’obra d’Umberto Eco Apocalíptics i integrats resumeix a grans trets el resultat de la discussió: els apocalíptics (els que temen que la tecnologia ho arruïni tot) i els integrats (els que creuen que tot canvi és bo). Avui, separar-nos de la IA és tan irremeiable com prudent. Però, per tal de veure la fotografia sencera, ens agradaria enfocar-nos en un participant que, tot i ser present, ha passat desapercebut: la computació quàntica.

Només cal remetre’s a les proves. Aquest any concedeixen dos premis Nobel: el de Física, per contribucions fonamentals en el desenvolupament de Xarxes Neuronals Artificials, i el de Química, per haver optimitzat les metodologies de predicció computacional en estructures moleculars de proteïnes. Des d’una perspectiva de regulació, el Reglament de la UE 2024/1689 sobre IA –com a principal cos normatiu en la matèria– sembla motivar una cursa entre els first-movers per construir estàndards tecnològics que permetin la comercialització a la UE de sistemes d’IA que, al mateix temps, els obliguin a respectar les franges vermelles previstes a la regulació. Així mateix, cal no oblidar la recent decisió d’impulsar la creació de factories d’IA, infraestructures de supercomputadors HPC i centres de dades associades, promoguda per la darrera modificació al Reglament 2021/1173 de la UE pel qual es crea l’Empresa Comuna d’Informàtica d’Alt Rendiment Europea.

Els símptomes són inequívocs respecte a un mateix diagnòstic: l’expansió de la computació quàntica i l’adveniment d’un fenomen d’hibri­dació de diverses tecnologies. Els anomenats qbits (estats quàntics representatius de partícules subatòmiques, com electrons o fotons) permetran representar de forma superposada nombroses combinacions possibles d’uns i zeros alhora, és a dir, representar múltiples estats al mateix temps, la qual cosa farà possible processar informació de manera molt més ràpida. El resultat d’aquesta tecnologia serà una capacitat exponencialment més gran per processar informació i per resoldre exercicis de factorització subjacents a la criptografia moderna.

Els GPU que possibiliten la computació clàssica deixaran pas a processadors que, si avui dia no semblen poder operar amb més de 100 qbits, en un futur permetran una utilització més intensa i granular de les metadades. Aleshores, no sembla desencertat, per exemple, vaticinar la implementació de mecanismes de control, negociació i percepció de royalties que estiguessin fonamentats en una conjugació entre la tecnologia blockchain, la IA i computació quàntica.

El jurista especialitzat en propietat intel·lectual i tecnologia no és aliè a la sensació de rollercoaster. Se’l convoca a assistir a temptatives per reajustar fonaments històrics subjacents a l’atribució de drets sobre patents, marques, secrets comercials o drets d’autor i veïns. La comesa és trobar un delicat equilibri entre, d’una banda, l’establiment de mecanismes d’incentius a la innovació i la inversió en R+D i, de l’altra, evitar l’acumulació exorbitant de drets que consolidin posicions de domini al mercat i impedeixin l’accés a actius intangibles per, entre altres, entrenar models d’IA.

Aleshores, té plena vigència un nou mercat relatiu a l’accés a conjunts de dades sintètiques per entrenar models d’IA i a més en un entorn de mecànica quàntica. A mesura que tot plegat avança, necessitem grans quantitats de dades i, segons algunes prediccions, si seguim a aquest ritme podríem quedar-nos sense dades d’alta qualitat l’any 2028. Caldrà veure si es confirmaran aquests presagis.