IA - Tendències tecnològiques de futur

Tots ens sentim intrigats per conèixer els últims desenvolupaments en intel·ligència artificial. Volem saber i entendre els avenços més recents. No obstant això, el meu objectiu en aquest article és identificar les grans tendències futures de la IA, una qüestió que està avui a l’ordre del dia, tot i que encara roman, en gran manera, com una incògnita. En aquest sentit, entreveig tres tendències de futur que tindran un gran impacte i em fan afirmar, amb un baix marge d’error, que en menys d’una dècada el món serà substancialment diferent del que avui coneixem.

Aquestes tendències, que començo a entreveure i que podrien predominar en un futur no gaire llunyà, s’articulen al voltant de tres conceptes:

1) l’edge computing (on la IA deixa de ser una presència remota);

2) la IA sense restriccions (amb els seus pros i contres), i

3) la IA com a font genuïna d’invencions, amb més avantatges que inconvenients. Comencem.

“La IA com a font 
genuïna d’invencions te més 
avantatges que inconvenients”Àlex Fusté, Chief global economist 

Deixant enrere el concepte de la IA com una presència remota.

L’era de l’edge computing: podrien les aplicacions de ChatGPT, Gemini o Copilot ser aviat cosa del passat? Ara mateix hi ha una cursa per portar intel·ligència artificial d’alta potència a la palma de les nostres mans. Amb una aposta per revolucionar l’ús de dispositius quotidians, ARM i Meta han unit forces per impulsar els anomenats small language models (SLM), models de llenguatge compactes que es poden executar directament en telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors portàtils, sense dependre de servidors remots ni d’aplicacions. Aquesta tecnologia deixa enrere el model tradicional que ens connecta a plataformes com ChatGPT o Copilot i pretén donar pas a una IA integrada i capaç d’operar sense necessitat de connexió a internet, al núvol o a aquestes plataformes.

Aquest projecte pretén aprofitar els avantatges d’una experiència més ràpida (qui no ha patit retards en els assistents virtuals?) i, el que és més important, una possible reducció en el consum insostenible dels centres de dades. Al cap i a la fi, el que proposa aquesta idea és que la IA funcioni localment al dispositiu, ja sigui una tauleta, un portàtil o un telèfon intel·ligent (que es coneix com a edge computing). L’expansió dels petits dispositius amb IA integrada ha estat limitada fins ara, principalment perquè fem servir la IA només per a textos, ordres de veu i alguns exercicis d’imatge. Però l’edge computing està pensat perquè aquests dispositius puguin dur a terme tasques molt més complexes, com ara la creació instantània de gràfics avançats o la realització d’anàlisis complexes de manera instantània. Els responsables d’aquest projecte pretenen convertir els nostres dispositius intel·ligents en una eina molt més útil que fins ara. És difícil de creure, i no tinc visibilitat de quan això podria passar, però afirmen que volen portar la IA al següent nivell.

En resum, i en termes senzills, això implica incorporar capacitats avançades, com ara assistents virtuals integrats al teu dispositiu, sense dependre de cap factor extern (connexió, núvol, centres de dades), millorant així l’accessibilitat i disminuint les latències. Un funcionament més fluid de la IA (afirmen). A més, preveuen una reducció dels costos operatius dels proveïdors d’IA. ARM és una empresa experta en arquitectura per a mòbils; dissenya i desenvolupa processadors energèticament eficients i, alhora, capaços de dur a terme tasques complexes. S’ajusta perfectament a la visió de portar la IA avançada als dispositius quotidians. Qui sap. Potser algun dia l’escombra de casa em podrà oferir consells.

Deixant enrere la censura i obrint el camí cap a una IA lliure de restriccions.

Venice AI és la plataforma que trenca les regles del joc centrant-se en un concepte: la llibertat total. Aquesta IA generativa sense restriccions és similar a la resta de models (Claude, Gemini, Copilot o ChatGPT), en el sentit que també serveix per generar text, imatges o codi, però la novetat és que en aquesta plataforma no hi ha temes prohibits (com sí que n’hi ha a la resta dels models). Pots demanar i generar el que vulguis sense preocupar-te per restriccions que responguin a raons legals o ètiques. Es defineix així una estratègia de diferenciació basada en l’aposta per la llibertat. Un gest certament agosarat que desafia l’enfocament actual (en què altres plataformes limiten les opcions). L’empresa confia que els usuaris valoraran aquesta autonomia. Tal com ho veig, amb els seus avantatges i desavantatges, pot ser que aquesta sigui la tendència de futur. Quins són els avantatges? Més creativitat, perspectives diverses, foment de l’aprenentatge autodirigit. I els desavantatges? Contingut nociu, poca moderació, menor control ètic.

Venice AI no té un model d’intel·ligència artificial propi. Utilitza diversos models de codi obert, com Llama 3, Nous i Stable Diffusion, la qual cosa garanteix una major transparència. No és tan complex com els models privats, però ofereix resultats força bons, ja que permet la cerca en temps real, cosa que significa que pot connectar-se a la web i oferir-te informació actualitzada. A més, cita les fonts d’informació, d’aquí la major transparència. Es pot provar. Només cal entrar al seu web, crear un compte i començar a interactuar en el navegador. En la seva versió gratuïta permet 25 peticions de text i 15 imatges al dia. El compte Pro costa 50 dòlars l’any. En definitiva, qui sap si comença l’era de la IA sense censura. La possibilitat d’una exploració més lliure i profunda, però amb els seus riscos de difusió de contingut. Una nova era de la IA que exigeix un equilibri acurat entre llibertat i responsabilitat, on autonomia i ètica han d’anar de la mà.

La IA que desenvolupa invents, però encara avui no pot patentar-los per no ser humana. Es comença una nova era d’invencions originades per la IA?

DABUS (sigles de Device for the Autonomous Bootstrapping of Unified Sentience) és un sistema d’intel·ligència artificial (IA) que ha concebut dos productes innovadors: un recipient per a aliments construït amb geometria fractal, que permet un escalfament ultraràpid, i una balisa intermitent d’avís en cas d’emergència.

El creador d’aquesta IA, Stephen Thaler, ha intentat patentar aquestes dues creacions a nom de DABUS, però es troba immers en una ferotge batalla legal per designar DABUS com a inventor, ja que les oficines de patents i els tribunals han rebutjat concedir una patent o drets d’autor a una invenció realitzada per una IA (rebutgen el concepte d’autoria no humana).

El fet rellevant aquí, i alhora curiós, és que el creador d’aquesta IA insisteix que la patent hauria de ser per a DABUS, perquè ell afirma no tenir ni idea de com crear aquests invents. Curiós, no creieu? Thaler, tot i que és expert en ciència de la computació i ha pogut acomodar conjunts de mòduls neuronals entrenables que, mitjançant senzilles regles d’aprenentatge, poden expressar idees complexes, afirma no tenir l’experiència ni els coneixements per materialitzar les dues invencions que la seva IA sí que ha creat.

No sé com prendre’m aquesta novetat. Sembla una broma, però he considerat important explicar-vos-ho perquè tinc la sensació que s’està obrint davant nostre un oceà inexplorat. La possibilitat que la IA es converteixi en una font genuïna d’invencions. Això multiplicaria els camps de la creativitat i la innovació. Aquesta és una possibilitat creixent a mesura que els nous models d’IA demostren una major capacitat per resoldre problemes complexos.

No sé vosaltres, però jo, atesa la teoria dels rendiments accelerats de Kurzweil (a la qual he dedicat molt de temps d’estudi, i en què se sosté la idea que la innovació accelera la innovació), sento que estem al límit d’una nova era. Potser haurem de batejar-la com l’era de les invencions no humanes. Tant és com l’anomenem. Serà una era caracteritzada per la no limitació del pensament convencional. Preveig transformacions en sectors clau com la medicina, la ciència de materials o l’energia.

“Novus ordo seclorum”, com digué Virgili.