Olib.IA: una intel·ligència artificial única per a l’UdA

La Universitat d’Andorra ha posat en marxa una eina d’intel·ligència artificial basada en models de llenguatge i generació d’imatges que permet treballar amb dades de forma local i segura. El projecte, batejat com a Olib.IA, és un sistema únic que utilitza components de codi obert adaptats per a un ús segur en l’entorn universitari.

El projecte arrenca a principi d’any, quan a instàncies del llavors rector, Miquel Nicolau, es va començar a treballar en un model local basat en la IA. Olib.IA es va posar en marxa amb la idea de gestionar millor la documentació interna i facilitar l’accés a la informació rellevant per part del personal acadèmic i administratiu.

Un dels punts forts de l’eina és la privacitat de les dades. “Tenir aquesta IA funcionant a la pròpia universitat ens permet gestionar informació sensible, que es manté sota el nostre control i no surt de les nostres instal·lacions”, afirma Aleix Dorca, coordinador del grup de recerca en tecnologia de l’UdA i responsable del projecte, referint-se a un problema habitual quan s’utilitzen models comercials com, per exemple, ChatGPT. Una solució pròpia és la garantia que la informació no sigui utilitzada amb finalitats d’entrenament per tercers, per exemple.

La implementació d’Olib.IA ha estat ràpida i econòmica. Dorca explica que el projecte va requerir una inversió modesta, de només 3.000 euros, principalment destinats a una tarja gràfica i un ordinador estàndard capaç de suportar el model. “Amb aquest sistema, hem aconseguit posar a l’abast del nostre equip una eina amb una capacitat sorprenent per gestionar i processar grans quantitats de dades”, destaca Dorca.

Actualment, Olib.IA es troba en fase beta i està disponible per a unes cinquanta persones del personal intern de la universitat. “Ens permet veure com s’utilitza i detectar possibles problemes abans de decidir si l’obrim a més usuaris, especialment els estudiants”, apunta Dorca. El sistema intern ofereix funcions diverses, com ara la generació de text, la traducció de documents, la revisió de treballs acadèmics i l’avaluació de comentaris. Segons Dorca, cada usuari el fa de manera diferent i en treu un gran profit per a la seva feina diària.

Tot i el potencial, canviar els hàbits no és senzill. “Dir-li a una persona que deixi d’utilitzar ChatGPT i faci servir Olib.IA per qüestions de privacitat és complicat”, admet. A més, han detectat que els estudiants tendeixen a ser els més interessats en l’ús de l’eina, mentre que el professorat encara no l’adopta de forma massiva. Per aquesta raó subratlla la importància de formar els estudiants i el personal sobre el seu ús.

L’Olib.IA suposa un pas endavant en el compromís de la universitat amb la seguretat i privacitat de les dades. Tot i que Dorca reconeix que en altres sistemes també hi ha garanties de protecció, alerta sobre la importància de gestionar aquesta informació de forma responsable.