Dades biomètriques: reptes i oportunitats

Vivim en una era digital en què l’ús de la biometria ha passat de ser quelcom exclusiu d’escenaris d’alta seguretat, com les forces armades o els serveis d’intel·ligència, a aplicacions comercials i quotidianes del nostre dia a dia. Una de les primeres i més conegudes formes d’identificació biomètrica va ser l’empremta dactilar, que ràpidament va ser substituïda pel reconeixement facial, ja que aquest permet una identificació més ràpid i precís sense necessitat de contacte físic. I és que quan parlem de sistemes de tractament de dades biomètriques és imprescindible pensar en mecanismes no invasius que mantinguin el bon equilibri i la relació entre la seguretat i els drets de les persones. Amb el temps, la tecnologia ha anat evolucionant i cada vegada tenim tractaments més sofisticats. Dos exemples ben clars són l’anàlisi de l’iris, que proporciona un alt nivell de precisió en la identificació dels individus, i les neurodades, que obren nous horitzons en la comprensió de l’activitat cerebral i permeten tractar informació de gran valor.

No obstant això, tot plegat planteja reptes ètics i de privacitat que requereixen un estudi rigorós i detallat que minimitzi l’impacte i els potencials riscos emergents. En aquest sentit, convé recordar que la normativa andorrana de protecció de dades preveu les dades biomètriques com a categoria especial de dades, sotmetent el seu tractament a requisits estrictes que garanteixin de forma eficaç el poder de disposició i control per part dels interessats. Les entitats públiques o privades que desitgin utilitzar tecnologies biomètriques han d’obtenir, així, el consentiment exprés dels interessats i garantir l’aplicació de mesures de seguretat idònies, adequades i no intrusives. A més, s’ha de tenir en compte el principi de responsabilitat proactiva, atès que és un dels pilars de la normativa i resulta d’especial rellevància, perquè els responsables no tan sols han de complir les obligacions legals, sinó que, a més, ho han de demostrar. Això inclou la realització d’avaluacions d’impacte sobre la protecció de dades abans d’implementar sistemes biomètrics i prendre mesures per mitigar els riscos o, en el seu defecte, reduir-los al màxim exponent.

Amb tot, és crucial que ens preguntem com garantir que l’ús de la biometria no comprometi la privacitat ni els drets dels ciutadans, perquè el seu futur al país és ple d’oportunitats. Des de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) no veiem l’ús d’aquestes eines amb temor o desconfiança, sinó que a més de promoure una cultura de privacitat, vetllem per trobar els seus beneficis sense posar en risc els drets fonamentals de les persones.