Mirar al futur tocant de peus a terra

El pitjor enemic del procés de transformació digital és la ciència-ficció. Tots els models de negoci s’han de digitalitzar si volen tenir lloc en l’economia del futur. En gran manera, és una tendència que fa molts anys que s’ha imposat: són poquíssimes –per no dir cap– les empreses que avui podrien sobreviure sense internet. L’eclosió de la intel·ligència artificial contribuirà a accelerar aquesta dinàmica: les empreses que no integrin eines d’intel·ligència artificial en els seus processos tindran dificultats serioses per sobreviure en un futur proper, de la mateixa manera que les persones que no aprenguin a utilitzar les eines de la intel·ligència artificial tindran dificultats serioses per trobar feina en aquest futur.

Ara bé, el que el teixit productiu del país –empresaris i treballadors– necessita són aplicacions concretes de la tecnologia en el seu dia a dia; necessiten eines per fer millor allò que ja fan. I és des d’aquestes palanques que es transformaran els models de negoci i que es diversificarà l’economia.

Un exemple paradigmàtic del que intento explicar el tenim amb l’aplicació de les noves tecnologies al sector del comerç al detall, que és encara avui el sector de la nostra economia que dona feina a més persones i que més contribueix al producte interior brut i a la recaptació fiscal de l’Estat. Durant anys es va fer creure als comerciants que el seu futur passava pel comerç online. I no nego que aquesta sigui una eina complementària que pot ajudar a gestionar millor els estocs, a incrementar el volum de vendes i, de retruc, aconseguir millors condicions dels proveïdors. Però pretendre que el comerç físic, amb tota l’estructura de costos fixos que suporta, pugui competir amb el comerç virtual és una quimera.

És per això que la digitalització ha començat a ser útil quan el comerç l’ha utilitzada per, precisament, fidelitzar els clients de la botiga física, millorar la seva experiència i promocionar i posar en valor el fet d’anar a comprar a un lloc determinat.

Quelcom de similar podríem dir del sector financer: l’auge de les fintech, a casa nostra, té sentit si l’apliquem a allò que la banca andorrana tradicionalment ha sabut fer millor: l’atenció personalitzada, la gestió de patrimonis i la banca privada.

Una de les grans aspiracions que tenim –no tan sols com a empresaris, sinó també com a país– és aconseguir diversificar el nostre teixit productiu en clau de major innovació i valor afegit. És l’única manera sòlida i sostenible de garantir el benestar de la majoria de la població. I sabem que la diversificació es pot fer –i s’ha de fer– de dues maneres: d’una banda, diversificant els models de negoci ja existents; de l’altra, creant-ne de nous. I en aquests dos fronts, la palanca tecnològica és una de les claus.

Ens calen eines tecnològiques per fer de manera més eficient allò que ja fem i alliberar recursos per fer coses diferents. Només d’aquesta manera tindrem unes empreses tradicionals amb bones perspectives de futur i nous sectors en els quals podem ser referents com la biomedicina, la indústria lleugera d’alt valor afegit o serveis de consultoria especialitzada.

Quan des de la Confederació Empresarial Andorrana reclamem una aposta decidida per la digitalització i –més concretament i recentment– un esforç per incorporar la intel·ligència artificial en els models de negoci ho fem demanant eines que ens ajudin a mirar el futur sense deixar de tocar de peus a terra.