Aixecar les traves d'un negoci de futur

El repte de la transformació digital té una dimensió doble. Per a les empreses és una condició sine qua non per tenir futur com a negoci i és alhora un desafiament de país, com a via imprescindible de la diversificació econòmica.

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) canalitza les demandes dels empresaris que ja han fet una aposta decidida per la digitalització i es troben obstacles. El president, Gerard Cadena, cita els principals: “La dificultat per accedir a plataformes digitals, la manca d’homologació del país en molts àmbits digitals o l’endarreriment del sector públic en l’agenda digital.”

Des de la perspectiva empresarial, el repte també té dues dimensions molt clares: d’una banda, el desenvolupament d’iniciatives empresarials que neixen de la mà de la digitalització, el negoci purament online. De l’altra, l’adaptació dels negocis tradicionals que han de maximitzar les possibilitats que els ofereix la digitalització: per posar en marxa branques de negoci a través d’internet i per reforçar el negoci físic amb les eines digitals. “Tenen –apunta Cadena– exactament les mateixes necessitats: remoure els obstacles amb què es troben els negocis online ajudaria també en la digitalització dels tradicionals.”

Marc Saladié és un empresari amb un negoci nadiu digital. El fundador de Replayers, dedicat als videojocs, té molt clares les dificultats per obrir una empresa de capital estranger i d’operar des d’aquí a través d’internet. Enamorat d’Andorra, país que qualifica com a “probablement el més net, segur i amb la qualitat de vida i fiscalitat més atractives d’Europa”, defensa que si es fan les coses bé el negoci digital podria ser una de les activitats “més potents en cinc anys”. “L’economia d’Andorra es diversificaria cap a un dels sectors amb major creixement i potencial i tindríem un sector addicional al turisme.”

Entre els punts a favor hi ha la possibilitat de crear marcs regulatoris de manera àgil i una infraestructura de comunicacions molt sòlida. Les barreres, no obstant això, són moltes, en opinió de Saladié, que les detalla: impossibilitat d’accedir a plataformes de comerç i passarel·les de pagaments, no es pot obrir una empresa a través d’internet, la regulació d’Immigració dificulta l’atracció de talent i professionals especialitzats o els complexos tràmits duaners i la falta de zones franques. Cadena coincideix que “tenim molts deures pendents” però “també és cert que per les característiques de país fer canvis significatius és relativament més fàcil que en realitats més grans i més complexes”. Exemplifica que tal com amb el desplegament de la fibra òptica Andorra es va convertir en un país referent, per afrontar el repte digital en el seu conjunt “hauríem de trobar aquells àmbits en què podem ser competitius i capdavanters i apostar-hi”.

“Les empreses que menys estan patint per la Covid-19, els tancaments de fronteres i els confinaments són purament online. Moltes estan creixent més que mai perquè el món s’està digitalitzant a la força”, conclou Saladié.

Sonia Yebra representa l’altre model de comerç electrònic. Dirigeix Gallery, una boutique de luxe que en sis anys ha aconseguit que la venda en línia representi el 40% de la xifra de negoci. Considera que operar a través d’internet és “una oportunitat però també una necessitat”, i destaca que amb la crisi del coronavirus moltes empreses “s’han posat les piles” venent a domicili dins del país i que aquest salt els facilitarà la internacionalització. “El comerç ha de pensar en digital, els hàbits de compra canvien i cada cop la gent s’hi acostumarà més, no en podem quedar fora, hem d’obrir-nos al mon.” Per als negocis on cohabita el presencial i l’online, la logística per enviar la mercaderia des d’Andorra és una important dificultat que els resta competitivitat. “La complexa burocràcia duanera ens endarrereix les comandes i fa créixer els costos. Fa molt temps que treballem amb la duana per agilitar-ho però caldria més inversió i recursos humans i preparats”, subratlla Yebra, que afegeix l’encariment dels enviaments a causa del transport respecte d’altres orígens.

El coordinador de la comissió de diversificació de la CEA, Àlex Armengol, considera que un procés de digitalització eficient requereix tenir en compte tres factors: l’acceleració de l’evolució de la tecnologia, l’homogeneïtat de connexió dels diversos sistemes entre ells, i l’actitud i predisposició envers els canvis. “Malauradament, Andorra suspèn en els tres factors”, opina Armengol. “Si fóssim un país eficient, coordinat i segur de si mateix, com Luxemburg o Singapur, és clar que l’estratègia de digitalització seria la d’optimitzar els sistemes actuals”, subratlla l’empresari, que aposta per la “disrupció digital, és a dir, començar des de zero”, perquè les institucions i les empreses “han fet el seu propi castell autòcton i ningú parla el mateix idioma”.

El president de la CEA té clar que si es converteix Andorra en un sandbox regulatori, amb una marc legal innovador i adaptat a les necessitats de determinats sectors, “és clar que s’hi ha d’incloure l’economia digital”.

Sense Amazon o Paypal

És molt complicat vendre o operar sense Amazon o PayPal. Aquesta va ser una de les conclusions de la sessió dedicada al sector online d’El futur a debat. Tant Marc Saladié com Sonia Yebra van reclamar un marc regulador que permeti accedir-hi. “No poder cobrar amb PayPal –afirma Yebra– ens suposa la pèrdua de més del 20% de les vendes.” Saladié hi coincideix i assegura que Amazon permetria a “una empresa establir-se a Andorra per vendre a tot el món”.